La taronja que no té preu

Fa uns dies va haver una concentració davant la Conselleria d'Agricultura de les diferents entitats socials i sindicats del camp. Llauradors vinguts de diferents llocs en què, com jo, enguany tindrem el plaer de deixar les taronges a l'arbre. Com pot ser que una taronja aptes per a l'exportació que any rere any, anem minvant els preus i les pèrdues s'acumulen que fins i tot no te preu? Jo dispose de 15 fanecades de navelina en calibre apta per al comerç internacional. Com sempre en traure per a pagar despeses ja et conformes. Enguany ni això. Llàstima de taronja que la UE porta de Sudàfrica o Marroc, en una qualitat pèssima i que inclusivament els supermercats valencians venen. Els llauradors sempre diuen que ens queixem però€com sempre els preus els marca el mercat. Per a obtindre un bon calibre enguany se'm esforçat en tirar més guano i fer un esforç especial perquè la taronja tinga preu. Ni així. L'agricultor de a peu no pot pensar en ajudes que possiblement sempre arriben als mateixos, tot i que tota pedra fa paret.

Jo ho perdré tot, però com sempre, pensaré que no hi ha dret que a la UE mengen les taronges que estan menjant i les bones de temporada es queden a l'arbre.