En temps de posveritat, populisme i xarxes socials, la moderació en política és un valor fonamental. Els grans consensos polítics del segle XX s’han construït des de la moderació, la negociació i el consens. Ara, a les portes d’un panorama polític incert on la comunicació s’ha tornat líquida i on qualsevol diari de mig pèl és capaç de fabricar una noticia incendiària en pocs minuts, cal reivindicar el valor de la moderació. No té més raó qui més crida ni qui més simplifica, i cal explicar-li a la gent que un argument polític no pot cabre en un tuit. Si entrem al marc mental del populisme estem perduts. Les posicions moderades, que ben bé podríem dir que són les han regit, matisos a banda, als grans partits d’Espanya en els últims quatre anys, s’estan vigent amenaçades per una onada de populisme i arguments sencillots que no havíem conegut mai. Farien bé els partits del centre dreta (ara que l’aparició de VOX els centra) en no intentar competir en vore qui la diu més grossa. Mai els guanyarien, i entrem en allò del caos. Front al populsime el valor de la veritat, de la unió dels demòcrates, dels moderats de centre, dreta i esquerra. Front al populisme el valor, i la obligació demòcrata, de dir no.
