18 de septiembre de 2019
18.09.2019

Carnisseria

18.09.2019 | 20:07

Em sembla que anem a menys en aquest aspecte comercial vell i descuidat, doncs ja fa uns anys sencers que la tenda està tancada a pany amb la porta de fusta i el portell d'arreu maneres. Els llums interiors naturalment apagats; allò que era se'ns va fotre, però per contra en naisqueren de noves, els finestralls de vidre s'han traslladat a altres llocs, doncs els hi ha suficients per a mantenir tres vides o quatre, siguen carnisseres o tendes de roba, encara que aquestes darreres en queden gens. Sense oblidar les fruiteries o les botigues on hi ha de tot un poc per a ús domèstic casolà local. Als pobles també veiem aquestes transformacions comercials, i supermercats que obrin i es mantenen com poden però bé encara, amb els fulls d´ofertes apegats anunciant el que es pot comprar i els preus dels productes. En un principi teníem casalets d´embotits i olives, i s´ajuntà la carn per a donar marge als possibles clients. Bon embotit i millor carn des d'un escorxador al servei dels mestres xarcuters de què disposàvem. Sentimentals; simpàtics, coneixedor de la matèria, oberts, engrescadors, animosos i xerraires. Els funcionava bé, i per això ampliaven amb part de novetats notables de millora comercial, però l´oferta i la demanda juguen bromes refotudes, i a prop en muntaren altres negocis semblants, a banda dels que hi havia. Massa forns, prou de carnisseries, set verduleries, quants bars, i poca gent per a cobrir totes les necessitats ofertes. Conclusió, que algú ha de tancar per a que d´altres subsisteisquen. Malgrat que bona la carn, només dona per a unes quantes famílies, la resta hem d´apanyussar-se de la forma que hi trobem. Total que la distribuïdora ha romput, i la parella que tenia un treball habitual i esforçat, amb sentiment, ha hagut de tancar-se a sa casa i intentar refer allò aconseguit que era bastant per a viure i vendre. Ara, de nou, entre tots i entre totes haurem de repescar les xarxes i veure el que tenim que ha de ser prou i bastant per a mantenir l´ast al foc. La culpa és de dimoni altra vegada. Unes tanquen i altres obren de bat a bat que així és el comerç.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook