Al port del Grau de Castelló, protagonista indiscutible d'aquest llibre es practiquen tres modalitats de pesca: fanal, bou i trasmall.
El fanal consisteix en capturar espècies pelàgiques que neden formant bancs (peix de mola). Això ho fan amb el tancament d'una xarxa amb l'ajut d'un bot auxiliar amb uns potents fanals per tal d'atreure a la superfície les espècies que es vol capturar.
Abans les moles de peix es trobaven amb la perícia dels llumeros que fixant-se en les bombolles que sortien a la superfície sabien quin peix era i on estava. Ara la tecnologia ha permet incorporar enginys electrònics (sonar, sonda) que detecten el peix substituint el bon ull del mariner.
Al tractar-se d'espècies migratòries aquestes barques treballen caladors diferents cercant el peix. Per això es dóna el cas que moltes vegades amarren i venen el peix en altres ports propers al lloc on han calat.
En hivern l'eixida ha de ser entre les 00:00 hores i les 01:30 hores; en estiu entre les 23:00 hores i les 01:30 hores. No tenen hora d'arribada, en tot cas sempre al llarg del matí, abans de la subhasta de la vesprada. La veda del fanal es fa entre l'1 de desembre i el 31 de gener.
La subhasta comença a les 8 del matí i continua mentre queden barques per vendre el peix. Les barques venen el peix amb el mateix ordre amb el que arriben al port.
Les captures més nombroses són la sardina, aladroc, sorell, burres, alatxa i cavalla; encara que económicament les més rentables són l'aladroc, sardina, sorell, letxa, orà i sorella.
Bou
Amb aquesta modalitat es capturen espècies de fons mitjançant l'arrossegament de l'art pel fons marí. A la Mediterrània sols es permet la pesca d'arrossegament pel fons, estant prohibida aquella que es fa en aigües properes a la superfície marina.
L'art s'arrossega en sòls de sorra amb o sense vegetació, mai amb roques. Actualment, i gràcies als avanços tecnològics, és difícil enrocar i perdre l'art.
Les barques van quasi sempre als mateixos caladors, propers al port, així que tornen al Grau i venen el peix a llotja cada dia.
L'aparició del motor acabà amb les parelles a vela i marcà un gran avanç en la modalitat. Al dur motor i hèlix, les noves barques no poden varar-se a les platges el que farà que busquen zones amb port (emigració de Peníscola i Torreblanca cap al Grau).
Tenen una franja horària en la que poden pescar, comença a les 06:30 hores i han d'arribar a terra abans de les 14:30 hores. Aquest horari d'arribada es nou d'enguany. Fins ara l'arribada s'allargava fins les 16:30 hores.
La veda del bou va de l'1 de juliol fins el 31 d'agost. La subhasta comença a les 4 de la vesprada i acaba quan totes les barques han venut el peix. Les barques venen el peix amb el mateix ordre amb el que arriben al port.
Les captures més nombroses són el lluç, polp, sorell, moll, rap i pagell; encara que económicament les més rentables sónluç, moll, polp, calamar, rap i sorell.
Trasmall
Amb aquest nom s'inclou la pesca feta amb petites embarcacions amb poca tripulació que capturen tan peix de fons com de superfície segons la seva modalitat pesquera.
És la pesca de menor volum de captures i valor econòmic, si bé és la de major rendiment en relació preu/kg (gràfica 9)
De les diverses modalitats de pesca agrupades sota el nom d'arts menors destaquen:
El Trasmall, és un art de xarxa. Està format per unes xarxes rectangulars (peces) que es calen a la mar, quedant els peixos enxarxats ( per ser l'art majoritari dóna el nom genèric a aquest tipus de pesca).
Tenen prohibit calar en els accessos al port i en les zones de tràfic marítim. A més les peces calades deuen estar senyalitzades (balises) per tal d'evitar accidents.
No hi ha època de veda.
El Palangre, format per una corda (mare) de la que pengen llinyes amb hams a intervals regulars. Els palangres poden ser fixos o de deriva, i segons la seva profunditat de superfície, mig fons o de fons. Per mantenir-lo en superfície o mig fons es col·loquen uns elements de flotació.
Els palangres de deriva van dotats d'un emissor que envia un senyal per tal de poder localitzar-los en la mar.
Els Cadufos es tracta d'un art especialitzat en la pesca del polp. És semblant al palangre però en lloc d'hams es col·loquen unes gerres de fang -cadufos- on s'introduís el polp.
Hi ha altres tipus d'arts menors que segons l'època de l'any i la pesca desitjada poden ser utilitzades (nanses, ....).
Compleixen horaris diferents en funció del tipus de pesca. Però tots tenen l'obligació de estar a terra almenys 24 hores seguides.
El trasmall no ve condicionat per cap veda, les altres arts menors la tenen variable.
La subhasta comença a les 4 de la vesprada. De fet, primer es subhasta el trasmall i tot seguit el bou.
Les barques de trasmall van a roda per vendre el peix, comença venent el primer, a l'endemà el segon,...i així fins vendre l'últim i tornar a ser el primer en vendre.
Les captures més nombroses són l'emperador, polp roquer, llampuga, lluç, mabra i moll; encara que económicament les més rentables sónmperador, mabra, lluç, pagell, orada i pagre.
