L'any 2017 ha sigut un any molt convuls políticament parlant, on el tema del «procés» de Catalunya ha acaparat la majoria de les portades de la premsa escrita, radiofònica i televisiva del país. Aquest assumpte també ha estat un tema recurrent en les converses en les famílies, amics i amigues, companys i companyes de feina pràcticament a diari. Aquí un servidor, cada vegada que he vingut a Castelló a gaudir de la família i m'he anat trobant gent sempre m'han demanat el mateix: Com va la cosa per allí? Us està afectant molt el tema? Està la situació tan fotuda com pinten les notícies? I clar, al final te n'adones que moltes i molts polítics han aconseguit el que volien, que només es parle del mateix.
Però a banda del cansinisme del tema, també ens hem topetat amb un tema més ridícul encara, que és la guerra de patriotisme de banderes al balcó. A veure qui és el veí o la veïna que té la bandera més gran, més neta, més bruta o inclús trencada al balcó de la façana. Una guerra ridícula de banderes catalanes ja siguen senyeres, estelades blaves o estelades grogues; banderes espanyoles; banderes republicanes; banderes amb un llaç groc; banderes europees; o inclús totes les anteriors barrejades.
Evidentment que tothom té tot el dret del món a expressar-se com vullga, però quan una bandera és el motiu de discussió o de veure qui té més raó o inclús per imposar-nos una idea, permeteu-me que diga que el tema és ridícul. I és més, si al final no treus la teua bandera al balcó ja eres equidistant o inclús pitjor, estàs contra les opinions de qui sí les mostra. Però clar, si volen que entrem en aquesta guerra de patriotisme ridícul, jo tinc una altra proposta de patriotisme. Així sobre la marxa se m'acudeixen 5 banderes que podem posar al balcó i reivindicar coses, al meu parer, que són més patriòtiques i que fan molt més pel dia a dia de les persones.
La primera, la bandera contra la corrupció. Perquè qui roba diners públics o intenta trampejar tot el possible no és gens patriota per molta bandera espanyola o catalana que tinga al seu balcó. La segona, la bandera per la igualtat entre dones i homes. Perquè qui no lluita per aquesta igualtat no estima la seua gent siga del sexe que siga i vol que tot continue igual, on les dones arriben a estar en molts casos menyspreades, maltractades i assassinades. La tercera, la bandera de la sanitat i educació pública. Perquè totes i tots mereixem una educació de la màxima qualitat possible amb el personal i recursos adequats i una sanitat pública on les urgències, per exemple, no tinguen 8 hores d'espera. La quarta, la bandera contra l'abús dels lloguers. Perquè no és possible que per pisos de 50 metres quadrats s'estiguen demanant fins a 800? de lloguer, i gràcies. La cinquena, la bandera per uns salaris justos. Perquè hi ha gent que no arriba a final de mes i treballa de sol a sol per pagar un lloguer o una hipoteca i mantindre a la família. En podria dir moltes més, però hi ha gent que no té ni casa per poder posar-les, això sí que és trist.
Però clar, mentre entre uns polítics i altres, els d'ací o els d'allà només s'escuden darrere d'una bandera (com molta gent) ens oblidem dels problemes del nostre dia a dia: la corrupció, la igualtat, l'educació i la sanitat, l'abús de preus, els sous, el treball, la dependència, la justícia...
Quan serem realment conscients que un patriota que defensa a la seua gent és qui lluita per resoldre els problemes del seu dia a dia i no qui té la bandera més grossa? Està clar que molta gent que té la bandera espanyola o catalana penjada al balcó segur que defensen el mateix que jo he dit, d'això no en tinc cap dubte i no estic acusant ningú de no defensar-ho. Faltaria més! El que em preocupa seriosament és que t'acusen de poc patriota per no fer-ho tu, o per no estar d'un costat o d'altre. Ja ho diu J orge Drexler en la seua cançò 'Milonga de un moro judío': «Perdonen que no me aliste bajo ninguna bandera. Vale más cualquier quimera que un trozo de tela triste...»
