Tanquem una nova edició de les Festes amb el ja clàssica síndrome post-Magdalena dels castellonencs i les castellonenques i posem el calendari compte enrere fins a l'any que ve. Han sigut unes festes prou diferents de les que estem acostumades, amb una jornada de vaga feminista pel mig -un èxit sense precedents al nostre país- i uns canvis d'oratge bruscos. No obstant això, el mal temps no ha pogut aturar les ganes de passar-ho bé de locals i forasters, com mana la tradició.

De tant en tant convé recordar la importància del treball que tanta gent, de manera totalment desinteressada i altruista, porta fent perquè les Festes de la Magdalena siguen un èxit. Parle, naturalment, de sectors, colles, associacions de cultura popular?, que any rere any programen activitats que complementen l'oferta de la programació oficial, ajudant a fer de la festa un espai de trobada de xicotets i grans, de folkis i rockers, de Pep Gimeno's i The Soques, on tothom puga sentir-se còmode. El contrast de la tradició més arrelada al nostre poble combina a la perfecció amb les noves expressions culturals, i no hi ha per què triar si ens hi agrada tot.

A més a més, els balcons han parlat durant aquests dies. Les senyeres reivindicatives s'han deixat veure per nombroses façanes del centre de la ciutat; perquè, malgrat la boira, la vila de Castelló és plenament conscient del seu nom. No ho veuen així les empreses que vénen a fer-se d'or durant la setmana gran, que amb penes i treballs inclouen algun rètol en valencià. Algú es confondrà en llegir 'ximo', 'xurro' i 'orxata' sense 'ch', deuen pensar.

Deixant a banda l'anècdota, i seguint amb la línia general de l'article, m'agradaria tornar a destacar el magnífic teixit associatiu i cultural que ens envolta. Qui no ha sentit mai el calfred quan sona la primera mascletà, avança la filà dels Moros d'Alqueria, Xarxa Teatre cala foc a la ciutat i creix l'Alta Clàssica de la Conlloga cap al cel? Tot sense oblidar la banda sonora oficial, amb les tradicionals cançons dels Llauradors, les destarifades lletres de Tom Bombadil i les noves propostes de la Rondalla Primer de Maig.

Ara entrem en fase de descans i toca deixar la brusa i el mocador al calaixet. Com que hui és el dia més difícil de l'any tampoc pretenc marejar massa la perdiu. A banda, més d'un i d'una suportarà les clàssiques agulletes de la traca final. Jo intentaré prendre-m'ho amb calma i mesura per tal de no decaure. Gràcies de nou a totes per haver-nos fet d'aquesta Magdalena un nou 'tattoo' a la soca-pell.