El drama del Doña Blanca Golf donaria per a una tragicomèdia de més d'una dècada si no fos per la fartera que genera al veïnat de Torreblanca. L'últim capítol, la baixa del secretari municipal de l'Ajuntament després que el govern local passés per alt el seu informe i aprovés unes bases per nomenar un nou agent urbanitzador que tinga 60 mesos per realitzar unes obres de dubtosa execució per l'enrenou que hi ha encara sobre este PAI.

Però açò no és tot; al penúltim capítol vam veure com aquesta decisió es prenia forçant la ruptura de l'equip de govern, amb un regidor de Compromís abstenint-se i obrint una crisi dins d'aquesta formació, atès que l'altre regidor es posicionava al costat del PSOE i dels 2 trànsfugues de Ciudadanos que conformen el govern. Mentrestant, l'alcaldessa socialista s'enfronta al «y tu más» amb el PP en un duel sobre qui ho fa pitjor. També crida l'atenció en este relat la desesperació d'un consistori presidit pel PSOE per aprovar aquestes bases amb l'objectiu d'esquivar el PATIVEL, una norma confeccionada pel Consell, conformat justament per PSOE i Compromís, i concretament per una Conselleria capitanejada, a l'igual que l'Alcaldia de Torreblanca, per una dona socialista.

Comença a ser desesperant que, en tot aquest circ -on els propietaris dels terrenys, venen pagant despeses amb incertesa i falta de transparència de l'Ajuntament-, ningú s'haja parat a pensar sobre quina és la raó de la desesperació d'aquestes formacions per recuperar macro-projectes després de 15 anys, si tenim en compte els successius governs locals els han venut com «el futur del poble».

Potser ha arribat el moment d'assenyalar la incapacitat de tots ells per gestionar l'economia local i crear alternatives de treball innovadores pròpies del 2018. Un debat i un repte sobre models que també es produeix a nivell autonòmic davant la inexistència d'un gir real i efectiu del nostre model econòmic.

Per què ningú parla del sou que tindrien els obrers d'eixe projecte? Després d'aquestes suposades obres, que els esperaria? Quin futur s'assenta en una realitat on l'hostaleria no troba personal per treballar a l'estiu i les patronals, en comptes de pujar els salaris, es mostren sorpresos? Quin és el futur per a les joves?, ser netejadores per quatre duros en apartaments replets d' estrangers adinerats? Som les valencianes, les torreblanquines, les castellonenques, ciutadania de segona? Per què ningú s'ho pregunta? Estaran massa ocupats barallant-se, o seran uns reptes massa grans per a ells?