Els estius sempre els he passat a l´alqueria del Senillar. Recorde que quan érem menuts el pare i la mare ens contaven històries màgiques. Moltes vegades anàvem a buscar un lloc apartat per estirar-nos a l´herba i xarrar mentre miràvem les estrelles. Eren les nits d´estiu a cel obert, amb la poca llum que, per aquell temps, hi havia a la marjal. En el nostre carrer no tenim llum, i ma mare sempre s´ha queixat; però a mi m´agrada eixa intimitat que ens permet seguir observant els estels les nits de juliol i agost.

I de mirar al cel va la cosa, perquè aquest divendres per la vesprada tindrem l'oportunitat de gaudir d'un nou eclipsi de lluna. Això passa quan la Terra s'interposa entre el sol i la lluna, causant una espècie d'ombra sobre la mateixa Terra. Aquest fenomen astronòmic es pot vore des de qualsevol racó del món, també a Castelló. Per això, l'Ajuntament de Castelló ha organitzat un encontre al Planetari del Grau per observar l'efemèride, des de les 21.30 hores fins ben passada la mitjanit.

A aquella tècnica d´estirar-nos amb la panxa cap amunt per contemplar les estrelles, mon pare li deia fer panxing; i no va ser fins ben avançada la joventut que no vaig ser conscient que allò era una invenció del meu pare. A mi però, em sonava un anglicisme, com running, o footing, que ja per aquell temps sonaven amb força. Formava part de la màgia dels estius de la infantesa, i d´un pare que ens fascinava amb les seues històries i cançons, i d´uns fills que al·lucinàvem amb tot el que els pares ens explicaven.

Ara, sóc jo qui m´emporte els meus menuts a fer panxing, i em fa gràcia com ells utilitzen aquesta paraula quan ho conten als amics o cosins. I me n´adone que són eixes xicotetes coses les que et fan valorar allò que és important, allò que realment paga la pena. I que tots els maldecaps del dia a dia, les cavil·lacions, les anades i vingudes, i tot allò a què donem tanta importància; pot ser realment, no en té tanta, i que cal aprendre a relativitzar les coses, i saber dedicar-li temps al que de veritat importa. De tot s´aprén.

Divendres tornarem a fer panxing, però des del Planetari. A gitar-nos per veure l´Osa Major, la qual ens permetrà trobar l´Estrella Polar. Demà agarrarem la paella pel mànec, cercarem Orion i Casiopea, i ficarem cavalls al carro. En el punt àlgid de la jornada, la lluna anirà canviant a un color rogenc, que li dona el nom de "lluna de sang". Es tracta d'un fenomen únic que us convide a tots a immortalitzar.

Totes i tots necessitem fer un poc de panxing de tant en tant. Des del Planetari ens ofereixen la possibilitat de practicar-lo en un espai únic. Potser ens serveix per adonar-nos que la vida és meravellosa i que cal gaudir de les xicotetes coses, i valorar el que realment és important.