No els marejaré, el centralisme no és per a mi: sóc més de comarca i de raval. No obstant això, entenc que des de les grans ciutats es tracten els temes que ens afecten. Per exemple, aquesta setmana els diputats Marta Sorlí i Joan Baldoví s'estan esforçant per quadrar els números i aconseguir les inversions que ens pertoquen a Castelló, que durant tota l'etapa de bipartidisme ens semblaven quimeres; i ara, gràcies als vots de Compromís, estem en condicions d'obtenir.

I és que fan una feina inesgotable, dia rere dia, per millorar les nostres vides. Perquè millorar la vida de la gent és una d'eixes coses que es poden fer en els centres de poder, on es prenen decisions. I, a hores d'ara, Madrid i Brussel·les són focus de decisió importants.

De vegades, aquests nius de poder són espais de reflexió on posar en comú experiències d'èxit al llarg del territori. Espais on compartir i aprendre, perquè calen moltes inversions i projectes que desenvolupar a la nostra terra. I clar, quan et criden per exposar els teus projectes i la teua feina, el normal és sentir d'entrada orgull, i més si acabes sent un exemple per la resta d'Europa.

Precisament a finals de setembre, el conseller de Castelló, Vicent Marzà, va visitar Brussel·les per explicar el model d'educació plurilingüe. Un model referent que acaba amb la segregació per raó de llengua, que cohesiona a l'estudiantat i que compta amb l'aval de pedagogs, educadors i sociolingüistes. Un model educatiu que busca acabar amb el nivell tan baix d'anglés i de valencià que trobàvem als centres d'ensenyament per aconseguir que els nostres estudiants acaben l'educació obligatòria amb un domini fluid de les dues llengües oficials i també d'una estrangera.

A més, el conseller Marzà ha posat a disposició de la comunitat educativa la decisió de triar el model lingüístic que desenvoluparan, descentralitzant el poder i democratitzant el sistema. I en fer-ho, s'ha aconseguit que la mateixa comunitat educativa que s'havia estancat en l'aprenentatge de llengües arranque de forma decidida en adquirir noves competències lingüístiques. Tot un èxit.

Una altra persona que va estar la setmana passada per Brussel·les també és un castellonenc, el company i exvicealcalde de Castelló, Enric Nomdedéu. El director del Servef va explicar el programa de contractació forestal, l'Emerge, que ajuda en la integració laboral dels aturats, la conservació del nostre patrimoni natural i la prevenció d'emergències. A més, està convertint-se en una de les principals polítiques, probablement la més exitosa, contra el despoblament de l'interior de la nostra província. De sobte hem passat de ser un referent en corrupció, a què la Comissió Europea ens situe com a referents per aconseguir arribar als Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030 que marca l'ONU.

Ja veuen, quan els castellonencs parlem de no tindre "ambicions massa modestes" estem parlant d'açò; que les nostres polítiques siguen referent, que en Europa ens feliciten pel nostre treball. Perquè hem fet fora la mala gestió i avancem decididament en matèria educativa, ocupació, sostenibilitat mediambiental i cohesió social.

Una societat que cuida l'entorn i la seua gent és una societat feliç. I nosaltres estem treballant perquè així siga. Francament, li ho vaig a dir: que la Comissió Europea reconega el nostre treball està molt bé, però que els veïns i veïnes dels nostres pobles ens aturen pel carrer i ens feliciten per la nostra tasca no té preu. Seguirem.