El dimarts passat, es van aprovar a la Diputació de Castelló els pressupostos per a l'any 2019. I es van aprovar per la majoria de la Diputació representada pels catorze diputats del Partit Popular. Només el tacticisme electoral de la vella política, davant la proximitat de les urnes ha impedit que com anys anteriors el pressupost anara avalat per les abstencions del PSPV, Compromís i Ciudadanos. Només la covardia per a no enfrontar-se a les direccions dels seus partits i mostrar el seu compromís amb la província de Castelló ha impedit a estos partits seguir demostrant que és possible un altra forma de fer política, basada en la gestió, en la búsqueda del consens i en el lideratge.

Si els pressupostos de 2017 i 2018 eren bons i van estar guiats per la voluntat de consens, els de 2019 són encara millors i han estat elaborats sota el mateix prisma dels anteriors triplicant les inversions. És del tot incomprensible que lo que els darrers dos anys era bo i tenia el suport de la major part dels grups polítics de la Corporació Provincial, enguany, per art de màgia s'haja convertit en roïn i haja merescut el reprotxe en forma de vot. Coses iguals, no mereixen vots diferents. La mateixa filosofia pressupostària, sense convenis singulars, simplificant les ordres reglades i facilitant als municipis per igual i sense distinció de color polític de la major aposta inversora que ha fet mai la Diputació de Castelló, no mereix a polítics miops i sense alçada de mires. En estos dos anys hem demostrat que és possible fer una política diferent a la que estem veient en l'ecosistema que ens envolta. Una política de consens i que vol ser útil al territori, als municipis i als ciutadans. I tot reduint al màxim l'autoconsum intern, els capítols d'aparell intern de la casa, amb uns magnífics funcionaris que han donat de si el millor que tenien, la seua professionalitat i la seua dedicació per la província. Perquè el que volíem era una Diputació útil per a una província protagonista.

En estos anys hem lluitat per l'eficiència en la gestió, la disminució del pes de l'administració per poder revertir la inversió en els municipis. Per això som capaços d'avançar a cost zero, la recaptació d'impostos dels ajuntaments a principi d'any, per a que els nostres pobles disposen del flux de tresoreria necessari per a invertir des de la seua autonomia municipal. Som l'administració que amb el pressupost més baix respecte a d'altres, inverteix més en el territori provincial. No hi ha cap administració supramunicipal que invertisca a la província de Castelló el que la Diputació està en condicions de fer. Eixa bona governança sempre havia estat fruit del diàleg, del consens, de l'escolta activa y de la transparència. Perquè pensàvem que esta era la forma millor de ser útil al territori. Però malauradament el passat dimarts el tacticisme li ha pogut al compromís per la nostra província. Però l'escassa capacitat de les ments xicotetes no impedirà que lluitem per aconseguir una província gran. Castelló necessita polítics amb llums llargues i no la miopia de polítics curtplacistes.