El País Valencià ha viscut durant segles del fruit que donaven les terres, principalment de la taronja i l'horta. El sector primari va participar en el desenvolupament industrial i el creixement econòmic i social de les poblacions.
El franquisme va fomentar l'emigració a les ciutats i l'abandonament de pobles i terres. En la democràcia s'ha aguditzat la crisi agrícola amb l'impuls desmesurat del turisme. L'urbanisme salvatge dels últims anys ha continuat destruïnt el medi ambient mentre el petit agricultor ha estat expulsat de l'economia progressivament.
La crisi dels últims anys no ha estat aprofitada per potenciar una agricultura ecològica i sostenible. Només s'han generat xicotetes parcel·les i horts urbans que serveixen de recolzament a una economia familiar depauperada.
A Castelló i Vila-real hi ha bancs de terres que tenen únicament una presència nominal ja que en la pràctica no es faciliten terres i aigua pel conreu.
Hi ha una alternativa arrelades a la història i al territori que permet el respecte del medi natural i dóna treball: iniciatives agrícoles ecològiques. Els ajuntaments no donen importància al desenvolupament agrícola que ens permitiria més qualitat i autonomia alimentària. Les cooperatives i ajudes al camp potenciarien una agricultura ecològica prop de la ciutat amb projectes d'interès social i de caire local com la proposta de cooperativa 'Amb l'aigua al coll' presentada a l'Ajuntament de la Vall d'Uixó.
La muntanya en les poblacions de la Plana no és objectiu priporitari dels ajuntaments i la Generalitat valenciana. Si passegem per la muntanya veiem sucietat i abandonament amb el risc de futurs incendis. La muntanya no és xafa per cuidar-se i ser estudiada, sino que és ocupada per corredors i caçadors sense massa preocupació pel medi ambient (com deixar els cartutxos al terra).
Per la muntanya hi han solucions tradicionals com el foment del pastoreig i les brigades de neteja. Encara que és necessari un pressupost és més important la voluntat política de protecció del territori.
La societat urbana i industrial ha donat l'esquena al camp i la muntanya. En un temps de crisi econòmica i social conrear aliments ecològics i atendre les muntanyes són possibles solucions. Es una oportunitat per protegir el nostre territori i donar feina a societat exclosa.
