Supose que la majoria de cartes que reben tenen un rerefons més feliç, que són notes plenes de celebració i agraïment per rescatar un pacient del destí més cruel. Per desgràcia, aquestes paraules no van de la mà d’un final així i, no obstant això, voldria agrair a tot l’equip de la UCI el tracte que li han donat a mon pare, Juli Avinent, fins el final.
Voldria agrair-los a tots la seua entrega i la seua empatia. També voldria donar-los les gràcies pel tracte que ens han donat als familiars, especialment el Dr. Alberto Belenguer, exemple absolut d’humanitat per a nosaltres. La seua lluita ha estat, sense cap mena de dubte, modèlica i estic segur que no s’ha limitat a mon pare. I és que, en essència, la lluita de mon pare és la lluita de tots; la lluita per un model de societat que no s’entén sense aquells que ens cuiden i ens protegeixen i que, irònicament, no els protegeix prou.
Per tot això, espere que les meues paraules puguen donar a tots els sanitaris ànims i forces per al que encara ens queda. Per mon pare i per tots els Julis del món, el meu agraïment més sincer. Ell ho voldria així.
Juli Avinent Martínez (1962 - 2021) Escriptor i professor de Valencià a l’IES Enric Valor de Picanya.
