Entre finals d'agost i inicis de setembre s'ha dut a terme una nova campanya d'excavació arqueològica en la ciutat visigoda de València la Vella (Riba-roja de Túria). La intervenció forma part del projecte de recerca i de difusió impulsat, des de l'any 2016, per l'Ajuntament de Riba-roja de Túria amb la col·laboració i supervisió científica de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica de Tarragona. L'actuació compta, al igual que els anys anteriors, amb el finançament de l'àrea de Cultura de la Diputació de València.

Enguany, malauradament, la pandèmia COVID-19 ha desaconsellat la realització del Vè Curs d'Arqueologia Cristiana i Visigoda, en què hi participaven una vintena d'estudiants d'arqueologia. S'ha optat per una intervenció arqueològica professional, sense estudiants, en col·laboració amb l'empresa Global Mediterrània. Els treballs d'excavació han estat dirigits per Miquel Rosselló i Alejandro Lara, veterans d'altres campanyes. Josep M. Macias; de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica de Tarragona, ha co-dirigit els treballs i s'ha encarregat de la topografia de l'excavació, de revisar sobre el terreny el traçat de la muralla en la seua part occidental i de la delimitació de la fortificació interna de la part superior del jaciment. També s'ha comtat, com altres anys, amb la col·laboració del professor Jordi Padin (Departament de Geodèsia de la Universitat Politècnica de València) per a realitzar una prospecció prèvia amb Geo-radar. La coordinació del projecte ha estat a càrrec d'Albert Ribera.

Les quatre campanyes anteriors (2016-2019) havien definit el marc cronològic principal del jaciment, entre les darreries del segle VI i l'inici del VIII, havien delimitat l'espai del recinte fortificat, excepte el límit occidental, havien confirmat la categoria urbana de València la Vella, havien evidenciat l'existència de varis edificis monumentals, encara per terminar d'excavar, i havien descobert una vida quotidiana molt dinàmica amb l'us abundant de la moneda (visigoda, bizantina, vàndala, romana reutilitzada...), la fabricació de vidre i el consum normal de productes (oli i vi sobretot, a més de vaixella) importats del Nord d'Àfrica, Síria-Palestina i l'Egeu. A més, els treballs d'excavació compten amb la realització de prospeccions geofísiques sectorials que, progressivament, defineixen les principals característiques d'un extens subsol arqueològic i serveixen per a programar les futures excavacions.

Els resultats de la campanya de 2020, encara en fase d'estudi, permeten avançar encara més en el coneixement i la caracterització dels diferents sectors urbanístics de la ciutat visigoda, mitjançant les troballes arqueològiques, la topografia i les cada cop més evidents estructures d'aterrassament, que es confonen o estan ocultes pels marges dels camps de cultius moderns.

Quant als resultats recentment obtinguts, cal destacar la constatació de la monumentalitat interior de la ciutat visigoda reflectida, per exemple, amb el gran mur de vora 3 metres d'amplada que, al mateix temps, delimitava una de les places principals i serviria de base a una muralla interior que delimitava un dels barris de la ciutat, l'intermedi, que, de moment, sembla que allotjaria activitats productives (fabricació de vidre, grans sitges d'emmagatzematge de cereal,...) i d'habitatge de bona part de la població. En aquesta línia, a la campanya de 2020, a l'interior del barri s'han excavat uns menuts forns que encara cal estudiar i identificar i que, en tot cas, certifiquen encara més la funció d'aquest barri situat entre la part superior, la ciutadella, i la inferior. La ciutadella, que s'estenia pel llarg espai més elevat, en forma de mitja lluna, i que estava presidit per un monumental edifici, en curs d'excavació i estudi, albergaria algun dels estaments privilegiats de la societat de l'època, possiblement el religiós. Els treballs d'enguany han tret a la llum una bona part de la seua fortificació interior, que en gran part estava amagada per la densa vegetació intrusiva que als darrers anys està afectant al jaciment. El tercer barri topogràficament diferenciat seria el de la part baixa, on es concentren els edificis més monumentals, identificats per excavacions anteriors de fa 40 anys i altres més, ben visibles a fotos aèries i plànols antics. Malauradament, la part baixa, de moment, no és accessible a la investigació.

La muralla, com el principal element de patrimoni arquitectònic conservat

Fins ara, la muralla s'havia concebut com el principal element de patrimoni arquitectònic conservat, però les diverses estructures d'aterrassament que s'han identificat confereixen a la ciutat un aspecte de nucli densament edificat i ben organitzat, amb barris jeràrquicament i funcionalment diferenciats, com donen a entendre les troballes i les importants estructures de contenció i urbanització d'un turó fortificat que destacava uns quaranta metres per sobre del riu Túria.

A hores d'ara, el projecte de recerca desenvolupat ha permès interpretar el jaciment de València la Vella com una ciutat visigoda fortificada de nova creació, bastida en la segona meitat del segle VI i, desprès de la recent revisió, amb 5 ha de superfície. La seva muralla constitueix avui en dia l'element més rellevant del jaciment. Fins a l'actualitat, el projecte només ha excavat uns 250 m2 i s'ha establert un perímetre emmurallat teòric d'uns 981 m, dels quals fins ara s'han documentat uns 416 m. Encara romanen molts segments ocults per la vegetació o els terraplens, a més dels de la part occidental, en gran part destruïts per obres il·legals entre 1978 i 1990, que es podran restituït gràcies a les fotos aèries antigues. Ja s'han identificat l'accés principal a la ciutat i set torres d'un màxim teòric e 25 o 28.

El gran repte per al futur és la investigació dels edificis de l'interior la ciutat, en gran part localitzats però encara per interpretar, i, per últim, però no menys important, la creació d'un gran (per dimensions) Parc Arqueològic per a fer accessible a tothom aquest immens tresor monumental i històric que és València la Vella.