el cognom Martí porta ja diversos segles habitant Xàtiva. Per exemple, si repassem els llibres d' Agustín Arques Jover de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Cocentaina ja es nomena amb data de 15 d'abril de 1317 a « Ramon Martí, veí de Xàtiva», i que sobre 1370 havia passat a viure a Xàtiva mossén Llorenç Martí, cavaller, els fills del qual, a la fi d'aqueix segle i inicis del següent eren «els Senyors de Sent Pere en la vall de Albayda. de Bellús i d'altres llocs». I si repassem el padró de Xàtiva de 1646 veurem que ja llavors hi havia 29 caps de casa o de família cognomenades Martí, sent potser algunes d'elles avantpassats de vostés o meus. Però en el meu cas, per a cercar el meu arrel Martí, del qual tractarà aquest article, cal traslladar-se a la Torre dels Frares o Torre de Cerdà i començar per veure el seu padró de 1667, en el qual hi ha huit caps de família, quatre dels quals són Marti: Joseph, Francès, Sebastià i Joseph. Anem a quedar-nos amb Francès Martí, que naixerà sobre 1630, es casarà amb Thomasa Casanova, i tindrà almenys un fill que es farà adult: Pere.

Pere Martí Casanova (1660-1711). Pere, fill de Francès i de Thomasa, naixerà sobre 1660 en la Torre dels Frares i es casarà sobre 1685 amb Vicenta Carrió, natural d'Alboi. Tots dos tindran set fills allí en La Torre, en el període comprès entre 1686 i 1704, anomenant-se l'últim Francisco, que va nàixer el 22 d'abril de 1704. Qui els haguera dit llavors a ells que en idèntic dia i mes i 57 anys després els naixeria un nét també anomenat Francisco i que es faria mundialment conegut! Malgrat que en aquella època l'índex de mortalitat infantil era molt elevat, a Pere i a Vicenta no se'ls morirà ningun fill en la Torre, però si en Xàtiva, on van emigrar en 1705 o inicis de 1706, bé per assumptes de treball en tenir allí parents o bé fugint de la Guerra de Successió cercant refugi en un lloc emmurallat i, en teoria, més segur. Però si repassem els llibres de defuncions de la Seu i dels Sants Joans d'aquell any 1706, veurem que entre els mesos de maig i agost va augmentar desproporcionadament el nombre de defuncions, la qual cosa ens fa pensar que algun succés molt greu va ocórrer: alguna epidèmia? o potser algun atac borbònic? El més lògic que va haver de passar és el que en el llibre de la Fira de 2015 ens va explicar Isaïes Blesa Duet en el seu article «1706: una incursió de tropes borbòniques a Xàtiva». La qüestió és que arran d'aquells successos, dos dels fills de Pere i Vicenta moriran al maig i juny d'aquell any: Francisco i Manuela, de 2 i 6 anys, respectivament. Els seus altres cinc fills es casaran a Xàtiva entre 1713 i 1724, encara que Pere no arribarà a veure-ho, doncs morirà en 1711 sense haver fet testament. I 22 anys després morirà la seua dona, Vicenta, també sense testar, però veient casar als seus cinc fills i nàixer als seus primers setze néts.

Antonio Martí Carrió (1698-1777). Antonio, fill de Pere i de Vicenta, naixerà en la Torre dels Frares el 7 de gener de 1698, i potser per nàixer per aqueixes dates se li va posar per nom Melchor Gaspar Baltasar Antonio, però després, en casar-se, se li quedarà només el quart nom: Antonio. Es casarà tres vegades, sent la primera el 23 d'octubre de 1724, en Xàtiva, amb Maria Pérez Calatayud. Amb ella tindrà una filla, Josefa, que morirà poc després de nàixer. També pocs dies després mor Maria. La seua segona esposa serà Jusepa Maria Boluda Vidal, natural de l'Olleria, amb la qual es casael 14 de febrer de 1730 també a Xàtiva. La mateixa mala sort tindrà Antonio en el seu segon matrimoni, doncs en 1734 i 1735 se li moriran els dos fills que va tenir i en 1736 morirà Jusepa Maria. Les seues terceres noces seran a la fi d'aquell any o en 1737, amb Àngela Mora Alventosa, amb la qual es casaria segurament en l'Olleria o Canals. Amb Àngela tindrà dotze fills en un interval de 26 anys, la qual cosa dona a entendre que Àngela en casar-se tindria a tot estirar uns 18 anys i que Antonio era com mínim 22 anys major que ella. Dels seus dotze fills, set es faran adults i cinc d'ells es casaran, tenint quatre d'ells quasi tota la seua descendència a Xàtiva ( Benito, Pedro, Vicenta Maria i Maria Joaquina), i només un es casarà i tindrà als seus fills fora de Xàtiva: Francisco, àlies «el taquígraf Martí».

Francisco de Paula Martí, el fill número 14 d'Antonio. Francisco, fill d'Antonio i d'Àngela, naixerà el 22 d'abril de 1761 en l'actual número 15 de la plaça de San Miquel, enfront de l'església de la Mercè - Santa Tecla, casa recentment restaurada i que no porta numeració. Francisco quedarà orfe de pare als 15 anys, i de mare als 31, però ja bastant abans havia marxat a València per a estudiar en l'escola de Belles Arts, per la qual cosa és de suposar que poques edicions de la Fira va arribar a veure i gaudir. La seua vida i obra és bastant coneguda i hi ha també bastants coses publicades per Internet, però queden, és clar, alguna que altra pregunta en el tinter, com per exemple: entre la seua estada a València, Cadis i Madrid... va tornar alguna vegada a Xàtiva? I és que resulta estrany que amb l'enorme quantitat de descendents que van tenir els seus germans, primers germans i nebots primers, que en cap d'aqueixos baptismes es trobe ell com a padrí. I un altre misteri seu va passar en 1927, i és que Francisco va tenir dos fills, però... van tenir descendència aquells fills? doncs és també estrany que en eixe any, amb motiu de col·locar-li en la porta de la seua casa natalícia una placa commemorativa del centenari de la seua mort, no acudira cap familiar seu als discursos i actes que es van fer per a aquesta efemèride, fent-se solament al·lusió al fet que «els seus familiars i descendents» eren tots els alumnes dels seus cursos de taquigrafia.

Apunts finals. El present article s'ha fet per a, a més d'honrar la memòria d'alguns avantpassats recordant passatges de la seua existència, també reparar una mica un repetidíssim error i fer un modest homenatge a aqueixos injustament grans oblidats que solen ser els pares, germans i avis de gent famosa. I dues últimes curiositats: En alguns llocs d'Internet s'indiquen dos anys diferents per al naixement del taquígraf Martí, potser a causa que el fill número quinze d'Antonio també portava de primer nom Francisco, i generalment, quan a un fill se li posava el mateix primer nom que a l'anterior era a causa que aquest germà anterior havia mort albat, encara que en aquest cas no és així, doncs el Francisco de 1763 va morir als huit dies d'haver nascut i se li registra amb el seu segon nom, Manuel, i per tant, el Francisco taquígraf Martí va ser el que va nàixer en 1761. I quant a descendents actuals per part dels germans i primers germans que va tenir Francisco, hi ha centenars vivint actualment a Xàtiva, encara que no seria estrany que cap d'ells saguera que és nebot llunyà seu.