de vegades, la resposta ciutadana a la instal·lació de plantes de tractament de residus no és del tot madura, respon al principi Not in my back Yard (no en el meu pati de darrere), la qual cosa genera un greu problema: aquesta societat consumista genera una quantitat ingent de deixalles que convé tractar i emmagatzemar. És per això que la qüestió sovint se soluciona enviant els residus a zones rurals en les quals el pes dels electors és menor. Però els desplaçaments, les despeses i la contaminació són molt més grans.

Davant d'això, la solució no pot ser la de les grans instal·lacions allunyades que atenen els problemes de grans zones urbanes, sinó plantes més xicotetes i fàcils de gestionar, d'àmbit comarcal, que minimitzen també el trànsit de camions i l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Aquesta és, sobre el paper, la filosofia del Consorci de Residus (COR) en la seua nova etapa, la que havia de desterrar grans abocadors com el que s'anava a ubicar a Llanera. Una política que hauria de marcar i dissenyar el COR, entitat que representa els ajuntaments de les nostres comarques. Per la dimensió poc raonable de la instal·lació i per la invasió de l'àmbit competencial, la construcció d'un abocador de residus industrials al Tossal Negre, a Barxeta, plantejat per l'empresa privada Serveis Ambientals de València S.L, és inacceptable.

Però fins i tot si haguera estat el COR l'entitat promotora, la ubicació en una zona mediambiental de gran valor, amb més que possibles afeccions als aqüífers de la zona, és un despropòsit. Per no esmentar que es podria produir un trànsit insostenible de vehicles pesants, com sostenen els ajuntaments de Barxeta, Llocnou de Fenollet i Genovés. És tracta, a més, d'una planta que no respon a les necessitats de la comarca receptora, la Costera, que no té una estructura industrial significativa. Aquesta no hauria de ser la filosofia. I abans que de fer tard, convindria que els responsables polítics de la comarca traslladaren a la Generalitat el malestar. Tot l'anterior no significa que, en algun moment, la Costera haja de fer el debat sobre la ubicació d'una planta, qüestió que no podem eludir eternament. Aquella, tanmateix, serà una altra història.