Suscríbete BLACK WEEK

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

«Coronahistèria»

parafrasejant una coneguda pel·lícula, en compte de fer-nos més prudents, la por ens du als braços de la histèria. I la histèria no és l'estat anímic més òptim per resoldre problemes. Aquestes setmanes hem descobert que la globalització no sols ens fa més vulnerables econòmicament: un esternut a l'altra banda del món acaba afectant-nos tard o d'hora. Assistim a una nova variable histèrica, la coronahistèria. A la qual ningú no és immune.

Tornem al tema de la prudència: ningú amb dos dits de front viatjaria ara mateix a la zona de Milà sense motiu de força major. Menys encara a Xina, Iran o Corea. És una qüestió de sentit comú. Però la por ens està paralitzant, estem prenent decisions que, portades a l'extrem, equivaldrien a omplir el rebost i el frigorífic fens a vessar i esperar tancats a casa el final de la tronada. Quan fem això, haurem destrossat l'economia per a una o dues generacions. Ens trobarem aleshores amb problemes encara més greus.

No entenem que la mare naturalesa sempre trobarà la manera de mutar i colpejar. I en aquesta ocasió, amb les dades a la mà, està sent relativament benèvola. O els mitjans actuals serveixen de dic de contenció: no ens enfrontem a la devastació de la grip espanyola a principis del segle XX, la verola posterior a la conquesta d'Amèrica o les successives onades de pesta a l'Europa medieval i moderna.

El coronavirus és punyeter, ignot i maltracta els organismes vulnerables. Més que la grip comuna, però tampoc molt més. No és el terrible virus de l'èbola. En la immensa majoria de casos, els pacients la passen. Si algun dia hi ha vacuna, la mortalitat podria reduir-se fins deixar-la en paràmetres irrellevants. Mentrestant, hem d'acceptar que alguns dels morts que provocarà podrien haver-ho estat també per una grip comuna, una bronquitis i unes angines. Hem d'estar preparats per al dia en què a Xàtiva, Canals o Moixent apareguen casos i actuar amb sang freda. Perquè això passarà.

Ens estem entrenant „potser m'equivoque„ per al dia que el repte siga molt més seriós. Si ara no actuem amb un cert sentit de la normalitat, de la mesura, el que ens espera en el futur serà terrible. Si no ho està sent ja.

Para continuar leyendo, suscríbete al acceso de contenidos web

¿Ya eres suscriptor? Inicia sesión aquí

Y para los que quieren más, nuestras otras opciones de suscripción

Compartir el artículo

stats