"En defensa de la vida": algú s'ha equivocat

Recentment ha sigut inaugurat a Xàtiva un espai memorial per a recordar a les víctimes de la guerra civil i del franquisme. Segons els diferents mitjans de comunicació que informaren de l’esdeveniment, es tracta d’una escultura denominada «En defensa de la vida» i ha sigut realitzada per l’artista Inmaculada Abarca, amb la qual, es pretén «recordar les vides de les 81 persones injustament assassinades durant la dictadura per part del bàndol franquista» i on es troben «veïns de Xàtiva però també d’altres localitats».

He visitat amb deteniment el conjunt i he anotat el nom, poble i data de defunció en cadascuna de les plaquetes de les persones recordades en aquest espai i he arribat a una conclusió: en la meua opinió algú s’ha equivocat de cap a cap.

Si aquest espai memorialístic pretén equiparar a totes aquestes víctimes per igual, s’ha comés un desencert. No tots els ací presents són mereixedors d’aquest homenatge. Vull apuntar en concret a José Soler Ordiñana, un botxí que amb la seua presencia desenllustra i enfosqueix la memòria de la resta dels allí presents.

José Soler Ordiñana, de malnom «el moreno de Lloc Nou», va ser un tristament famós «escopeter», un terme definit per Vicent Gabarda Cebellan a la seua imprescindible obra «El cost humà de la repressió al País Valencià (1936-1939)»; sota l’epígraf «El terror rojo» a la pàgina 51 fa referència als «escopeters que van obrar per iniciativa pròpia imposant les seues iniciatives als comités». O va ser «un pistoler» segons la definició que fa el doctor en Història, Eladi Mainar Cabanes, a la seua ponència «Sense misericòrdia, dos exemples de repressió, Jovino Fernández i el Moreno de Llocnou» dins de l’XI Memorial Víctimes del bombardeig de Xàtiva 1939, editorial Ulleye 2020 (Pàgines 87-99) on relata moltes de les malifetes d’aquest element.

Aquest personatge, amb les seues accions, es va dur per endavant la vida de molts innocents titllats de «feixistes» a l’esclatar la guerra i també a la fi de la mateixa, va condemnar irremediablement i injustament a l’afusellament de persones d’esquerres, membres dels comités dels pobles on s’havia passejat a alguna víctima.

Referiré un exemple que jo he documentat personalment, el cas dels quatre membres del comité del Pla de Corrals, els quals van ser injustament afusellats sumaríssimament el 10 d’agost de 1939 a les tàpies del cementiri d’Alzira, en represàlia per la mort de José Soler Andrés —de malnom Borrasca— el 6 de novembre de 1936. (Enric Soler Canet. «Els quatre del Pla de Corrals», pàgines 127-158, dins del VI Memorial Víctimes del bombardeig de Xàtiva 1939, editorial Ulleye 2016). Si les nombroses patrulles d’escopeters que recorrien per tot arreu del territori valencià s’hagueren dedicat a matar feixistes en primera línia del front de guerra i no covardament a la rereguarda, tal vegada el transcurs de la guerra hauria sigut diferent al que malauradament va ser.

Després de tots aquestos raonaments, vull manifestar la meua disconformitat perquè al meu parer i com he documentat, els responsables polítics no s’han informat adequadament de les situacions personals del conjunt dels homenatjats i és que no tots els qui figuren són mereixedors del record i de l’enaltiment dels valors de la llibertat i dels valors democràtics els quals es pretenen ressaltar i homenatjar.

«Son rostros anónimos, lo que queremos es restituir la memoria de las víctimas»