Sense xifres

Les mesures polítiques han de ser avaluades per a esbrinar si aconsegueixen els objectius que es proposen. Qualsevol activitat econòmica —industrial, per exemple— també s’ha d’avaluar. Les empreses han d’analitzar diferents aspectes de la seua gestió: la relació cost-benefici, el maneig eficient de recursos, l’aconseguiment d’objectius... L’avaluació és fonamental per a conèixer la utilitat de qualsevol programa polític o la situació real d’una empresa. Serveix de suport a l’hora de concretar i agilitzar la presa de decisions i la solució dels problemes que es puguen detectar. Hi ha molts models d’avaluació de les polítiques públiques, que mai no haurien de ser aplicats exclusivament pels executors de les actuacions avaluades; ningú no és bon jutge de si mateix. Una fase fonamental del procés d’anàlisi és la recopilació de dades; la valoració d’una activitat requereix certa informació bàsica. Si considerem el turisme una activitat econòmica, equivalent a la indústria de l’entreteniment —o de la cultura, sovint cosificada per processos industrials, segons Max Horkheimer i Theodor Adorno—, el còmput de la seua rendibilitat exigeix dades.

A Xàtiva, els responsables municipals de promoció turística estan la mar de satisfets; diuen que la cosa rutlla molt bé. Mmm. ¿S’ha recopilat informació adequadament? ¡No! Les destinacions turístiques solvents disposen de dades bàsiques: nombre de visites i pernoctacions desglossades per origen (nombre de connacionals i d’estrangers de diferents països), mitjana d’ingressos per turista, incidència al PIB local. Sembla que l’Ajuntament de Xàtiva no disposa d’aquestes dades. Altres destinacions equiparables sí recopilen informació. Es pot posar un exemple: Ronda. Els paral·lelismes entre la nostra ciutat i la població malaguenya són diversos: Ronda té 33.000 habitants i Xàtiva uns 30.000; Ronda està a prop de la Costa del Sol i Xàtiva a prop de València i les costes de la Valldigna i la Safor; la ciutat andalusa compta amb patrimoni (històric, artístic i natural) i Xàtiva en té moltíssim... Hi ha també algunes diferències. Si entrem al lloc web de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), trobarem un apartat dedicat a hostaleria i turisme. Hi ha una llista de localitats i un formulari per a cercar les visites i les pernoctacions de cada any.

Xàtiva no apareix a la llista de l’INE, però Ronda sí. Per això sabem que aquesta ciutat andalusa tingué l’any passat 15.327 visites i 24.834 pernoctacions. Visitaren Ronda 6.359 estrangers i 8.968 persones residents a Espanya. Hi van pernoctar 9.799 estrangers i 15.035 residents a l’Estat. Les oficines de turisme són les encarregades de recollir aquestes dades. Jo he rebut en múltiples ocasions les preguntes rituals: «¿Ve sol o acompanyat?» «¿Quantes persones formen el grup?» «¿D’on vénen?» «¿Quants dies estaran ací?» «¿On s’allotgen?» Serveis municipals i patronats locals de turisme —si existeixen— també poden obtenir informació subministrada directament pels diferents establiments hostalers (hotels, albergs, residències, apartaments, cases rurals, càmpings...). Conèixer el nombre de pernoctacions és molt important; la dada mostra si el sector té vitalitat o no. Només es poden considerar turistes de debò les persones viatgeres que romanen més d’un jorn a la destinació. En canvi, els visitants d’un sol dia són excursionistes.

¿Es fan pernoctacions a Xàtiva? Sí, però manca una recollida sistemàtica de xifres reals. L’àrea municipal que s’ocupa del turisme únicament proporciona dades parcials —de visites al castell sobretot. Per tant, més enllà d’impressions, positives en alguns moments, resulta difícil d’avaluar l’evolució del sector turístic a la nostra ciutat. Tampoc no tenim informació clara sobre com es distribueixen les visites al llarg de l’any. Cal suposar que n’hi haurà més en temporada alta, però el turisme cultural a destinacions consolidades se sol caracteritzar per no ser estacional. Total: amb informació insuficient, és impossible d’avaluar adientment l’activitat turística a casa nostra. També és difícil d’establir el target prioritari de la política turística local. ¿En quins viatgers potencials s’ha de concentrar l’oferta? ¿Quines demandes es podrien potenciar? Els emprenedors haurien de ser els primers interessats a disposar d’informació transparent; coneixerien si hi ha oportunitat de negoci al sector turístic. En fi, els nous responsables municipals tenen feina a fer.

Suscríbete para seguir leyendo