La dona en l'art

La celebració d'actes relacionats amb la Diada de la Dona Treballadora —o Dia Internacional de la Dona— es prolongarà fins al 19 d'abril. Des de dilluns es pot visitar a la Casa de Cultura la "XV Exposició Dones Pintores", organitzada per Tyrius Xàtiva. Pintores i escultores existeixen des de milers d'anys abans de la nostra era. I no cal anar tan lluny en el temps; són perfectament coneguts els noms d'artistes medievals, renaixentistes, barroques, romàntiques... Em vénen al cap Hildegard of Bingen, Sofonisba Anguissola, Lavinia Fontana, Artemisia Gentileschi, Luisa Roldán, Henriette Lorimier, Rosario Weiss... El Museu del Prado guarda obres magnífiques de Sofonisba, Artemisia i Rosario. Però la dona, com ha passat als camps de la producció científica i literària, era sistemàticament bandejada de l'àmbit de la creació artística. L'ensenyament oficial va estar monopolitzat per les acadèmies durant els segles XVIII i XIX. Era molt difícil que les dones hi accediren. Si ho aconseguien, no podien cursar assignatures bàsiques com anatomia o composició. Això frenava les seues possibilitats de desenvolupament artístic. ¡Una injustícia!

Facen una prova. Entren a la Casa de l'Ensenyança, el nostre Museu de Belles Arts. Acull una col·lecció interessant de pintura, escultura, gravat... Trobaran peces medievals i renaixentistes —ben poques— i moltes obres dels períodes barroc i posteriors. Hi destaquen diverses pintures del taller de Ribera, els gravats de Goya, uns llenços excel·lents de Vicente López i creacions de José Guiteras, Santiago Rusiñol, José Benlliure, José Gutiérrez Solana, Joaquín Tudela... També estan representats els pintors contemporanis: Juan Francés, Manuel Boix, Antoni Miró. Intenten vostès trobar una obra amb signatura femenina. No ho aconseguiran. Algú dirà: «És un museu dedicat sobretot a artistes locals. Si els xativins han pintat i les xativines no...» Mmm. ¡Vés a saber si hauran existit pintores antigues de Xàtiva que no coneixem! Prenent com a referència el que s'ha esdevingut en altres llocs... El cas és que ara sí n'hi ha. (Fins al 15 de febrer es podia veure a la Casa de Cultura l'exposició "Del roig al violeta", de Fina Caldés, xativina d'adopció).

Les dones començaren a fer-se lloc al panorama artístic a mitjan segle XIX. Així i tot, hagueren d'esforçar-se per mantenir aqueix lloc. Sorgiren astres rutilants. Berthe Morisot, posem per cas, fou l'artista plàstica més destacada del seu temps, una pintora que superava en audàcia els seus companys del moviment impressionista (Monet, Manet, Renoir, Degas...). No era l'única, però sí la millor. Tanmateix, història i crítica relegaren les dones a un segon pla. Van ser etiquetades com "artistes femenines", quan eren artistes a seques. Edma, germana de Berthe i també pintora —exposaven juntes a l'inici de les seues carreres—, hagué d'abandonar els pinzells en casar-se. Avui, ningú no dubta que Berthe fou una artista de primera fila. També resulta cridaner el cas de la sueca Hilma af Klint, feminista, teòsofa i pionera de l'art abstracte. Fins ara, el rus Vassili Kandinski figurava en totes les històries de l'art com el fundador de l'abstracció. Afirmava que la seua Erstes abstraktes aquarel, pintada en 1910, era la primera obra abstracta de la història. Ara sabem que Hilma af Klint ja havia executat una sèrie de pintures abstractes cinc anys abans.

Durant l'anterior període municipal, edificis històrics i espais públics de Xàtiva van acollir unes exposicions esplendoroses, dedicades a Andreu Alfaro, Artur Heras, Rafael Armengol i Manuel Boix, les quals van atraure nombrosos visitants a la ciutat. No sé si l'actual govern de coalició pensa repetir l'experiència. (La cosa no és fàcil; calen disponibilitat pressupostària i conformitat dels artistes.) Ara tocaria celebrar una magna exposició dedicada a alguna dona. I ja no s'hi val a dir que no hi ha excel·lents artistes valencianes contemporànies. Carmen Calvo és sens dubte una de les més brillants. En fi, el Dia de la Dona serveix per a recordar les diferències laborals i salarials, els sostres de cristall, el repartiment gens equitatiu de les cures als dependents, la violència masclista, les desigualtats en assumptes com la conciliació, l'educació, la salut i l'accés al poder polític o econòmic. Però altres camps solen passar més desapercebuts. Les pintores, les acadèmiques o les directores d'orquestra i de cinema s'han d'obrir camí en un món de mascles.

Suscríbete para seguir leyendo