El passat 16 de desembre, el President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, acompanyat pel President de les Corts, Enric Morera, i una representació del govern valencià, de l'Ajuntament d'Oliva i de familiars i amics, va tindre el detall de vindre a Oliva a entregar personalment l'Alta Distinció de Generalitat Valenciana al nostre Fill Predilecte i poeta més il·lustre: Francisco Brines.
L'acte d'entrega, senzill i emotiu, va tindre lloc a sa casa, a l'Elca, espai que ja ha esdevingut mític per a qualsevol lector de la poesia de Brines, territori predilecte del poeta en la seua infantesa que l'acompanyarà fins al dia de hui (com ens ensenyarà en aquests versos: «Por qué las cosas de la infancia guardan/ las estancias secretas de la Realidad?»).
L'espai on la infantesa i l'edat adulta es confonen, on les absències i les presències conviuen de la mà; aquest «otoño de las rosas» que és el paisatge idíl·lic que l'identifica i, com a ciutadans del mateix poble, també ens identifica. A l'Elca, ens deixa el millor patrimoni al que pot aspirar un poble: l'àmbit de la bellesa, de la seua bellesa, que és també la nostra.
Brines ha estat el gran poeta valencià que ha posat emoció en el paisatge; i ho ha fet des del territori que l'ha vist nàixer i on hui estem, mitificant l'Elca, la partida d'Oliva que tant reiteradament apareix en els seus poemes i a partir de la qual n'ha fet el seu propi «locus amoenus», el refugi poètic i vital de l'autor, que li ha valgut algun dels millors poemes escrits en llengua castellana del segle XX; un refugi que, des d'una soledat volguda, ara vol que forme part de tots nosaltres.
La comarca de La Safor ha estat la Salamanca de la nostra literatura i, el que és més important, al llarg dels segles ha tingut la seua continuïtat, des d'Ausiàs March fins a un dels poetes més importants de la Generació dels 50 i un dels màxims exponents de la poesia espanyola: Francisco Brines.
Un autor que té una carrera literària avalada per alguns dels premis literaris més importants, com el Premio Nacional de Poesía, el Premio Federico García Lorca o el Premio Reina Sofía, d'entre molts altres.
Una persona que ha demostrat fins on arriba la seua generositat amb la creació de la Fundació Francisco Brines, de la qual ha volgut que en formem part tant l'Ajuntament d'Oliva com la Generalitat Valenciana. Confiança a la que hem de respondre contribuint a preservar, difondre i garantir el llegat literari d'un dels poetes valencians més internacionals i llegits que ha donat el nostre temps.
Que en vida un poeta de l'alçada de Brines tinga la voluntat de deixar el llegat patrimonial que suposa la fundació que duu el seu nom, ens enriqueix com a poble, i com a país, per les característiques que conté: poder fixar una toponímia concreta a un dels poetes més llegits del nostre segle, comptar amb una de les biblioteques personals més valuoses de l'Estat espanyol, la possibilitat d'engrandir els nostres espais escrits que comencen en la figura de Gregori Maians i tenen una feliç continuïtat en el lloc on hui estem, la intenció d'obrir la Fundació a la ciutadania a través d'activitats culturals i la voluntat i la bona predisposició de la Generalitat Valenciana de crear dos importants premis (en castellà i en valencià) que porten el seu nom.
No cal dir més per demostrar que el reconeixement a Brines amb l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana és de justícia. Encara més, esperem i confiem que ben prompte siga reconegut amb el Premio Cervantes, que tant es mereix.
Tant de bo que l'exemple que ens està donant siga llavor de futures generacions, i que dita llavor fructifique en una societat més culta i més lliure, d'acord amb el seu propi esperit.
