14 de enero de 2020
14.01.2020

Dic Isabel

13.01.2020 | 21:08
Dic Isabel

«Dic Isabel i seguesc el camí», va escriure Vicent Andrés Estellés en un últim vers dedicat a la seua dona. Eixe preciós poema, «Sonata per a Isabel», el recitava Ovidi Montllor amb la guitarra de Toti Soler, i ja forma part del nostre paisatge sentimental. El vers m'ha vingut al cap en aquestes hores tristes, perquè dir Isabel, en la nostra literatura, ha sigut dir el nom de les dues dones que han marcat les lletres valencianes amb una petjada més profunda: Isabel de Villena al Segle d'Or, i Isabel-Clara Simó en la modernitat.

Ahir, just ahir, dia en què s'acomplien vint anys de la mort d' Enric Valor –que tant va fer per la normalització del valencià i per la difusió de les rondalles del país–, coneixíem amb tristesa la pèrdua d'Isabel-Clara Simó. Sens dubte, la narradora alcoiana era la nostra gran escriptora. Amb més de cinquanta llibres escrits. Amb quasi tots els premis grans als que pot aspirar una escriptora. Amb centenars de milers de lectors i lectores de totes les edats. Amb una obra traduïda a l'alemany, l'anglés, el basc, el castellà, el francés, el gallec, l'italià, el neerlandés i el suec.

Per tot això, Isabel-Clara Simó ha esdevingut un cas extraordinari a terres valencianes des de què, amb vint anys, decidira que la llengua d'Alcoi també servia per expressar l'art que portava dins d'ella. Un cas doblement extraordinari, tractant-se el valencià d'una llengua minoritzada –prohibida durant la seua infantesa–, i sent ella una dona en un món tan masculinitzat, quan no masclista, com ha sigut el de l'escriptura.

I malgrat això, la seua paraula no va trobar mai barreres.

Com si fóra l'indòmit paisatge de les terres alcoianes –tan fecundes per a l'art valencià i que en quatre mesos també han perdut a l'actor Pep Cortés i al cantant Camilo Sesto–, Isabel-Clara va fer de la llibertat i l'amor a la terra la seua divisa. I amb eixe esperit, radicalment democràtic, radicalment compromés, aquesta proletària de la cultura, en el sentit més noble i alcoià del terme, ha entrat per mèrits propis en el nostre panteó literari.





Teníem als «homenots» literaris, com Joan Fuster, Enric Valor, Vicent Andrés Estellés o Manuel Sanchis Guarner. En Isabel-Clara Simó teníem a una «donassa», la nostra gran «donassa». I la seguirem tenint. Perquè ella, que no es va aturar mai davant res ni ningú, com la protagonista de la seua novel·la J úlia, seguirà parlant-nos a través d'una obra rica i extensa. Per això, amb la tristesa pròpia del moment i l'esperança que ens ha llegat, diguem Isabel i seguim el camí.
Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Restaurantes en Valencia

Los mejores restaurantes en Valencia

Descubre los mejores restaurantes de tu zona: Gandía, Torrent, Sagunt... y disfruta de la cocina valenciana.
Todos los restaurantes de Valencia

 

Heráldica

Los mejores restaurantes en Valencia

¿Conoces la historia y los orígenes de tu apellido? Visita nuestro canal de Heráldica y descarga tu lámina. Si no encuentras tu apellido, pídelo gratis.