Antoni Ferrer ha iniciat el seu camí de les galàxies. «Se’n va una persona immensa i discreta, única, però ens queda el seu record lluminós i les obres, nombroses i excel·lents», amb aquestes paraules acomiada la revista Saó, al seu company i poeta.
Antoni Ferrer i Perales (L’Alcúdia de Crespins, 1943) va morir ahir després de no superar el càncer que patia des de feia temps. Llicenciat en filosofia i teologia, va exercir de sacerdot durant uns anys, fins que va penjar els hàbits per dedicar-se a l’ensenyament com a professor de secundària, on l’empremta del seu magisteri encara està vigent a l’institut El Cid de València. També va exercir la crítica literària i va ser del grup fundador de Saó, revista de la qual formava part del consell de redacció des del seu inici.
Ferrer era un home amb una formació humanística immensa i d’una sensibilitat fora mida, com reconeixen tots els que van tractar. I com desvela Saó, era el responsable poètic dels editorials mensuals.
Poesia íntima
«La seua mà magistral i el seu pensament social hi ballen i hi planen anònimament, una mostra més de la seua generositat envers Saó», recorda el director de la revista Vicent Boscà.
Ferrer s’ha caracteritzat per la seua poesia íntima i espiritual, amb un gran sentit musical que el va dur a escriure alguns textos pels compositors Armand Blanquer o Vicent Roncero.
L’any passat la Institució Alfons el Magnànim (IAM) va reunir en un volum tota la seua producció amb Poesia Completa. 1979-2021, amb pròleg de Sam Abrams, on s’aprecia el valor de la seua lírica suprema. Un llibre que ara adquireix un valor especial.
Producció suprema
Ferrer era considerat el millor poeta valencià viu, alié a qualsevol capelleta i amb una producció poètica suprema, amb una essència literària consistent. Mai feia versets, construïa poemes d’extraordinària riquesa lèxica («Si em dic Antoni, si Ferrer, guerrege»), tant que la seua literatura esdevé un cant vitalista de paraules infinites.
No és un poeta fàcil, ni molt conegut, es tracta d’un escriptor que va exposant escenaris per tal que el lector trie si vol ser l’actor principal o secundari, el músic o l’il·luminador, o simplement una part de la decoració.
«Antoni Ferrer i Perales no era un poeta que s’obligara a traure un disc anual per dir ací em pariren i ací estic. La seua llarga trajectòria pública en les lletres s’inicia en 1978, covada més com una estalactita silenciosa que no com una colada estentòria», assegura l’obituari de Saó.
És considerat el poeta més prodigiós pel que fa al domini de la tècnica de la nostra literatura, perquè té igual que escriga cant, celebració, queixa, denúncia, meditació, pregària o contemplació, «la poesia era per a ell un mecanisme d’autoconeixement, per a aclarir-se i re-aclarir-se».
«La poesia era per a ell un mecanisme d’autoconeixement, per a aclarir-se i re-aclarir-se»
La capella ardent per al vetlatori d’Antoni Ferrer, està instal·lada al tanatori municipal de València. El funeral s’oficiarà, aquest dimarts, a les 15:15h a la capella del tanatori, i tot seguit, el seguici fúnebre es traslladarà al cementiri de Campanar, on rebrà sepultura.
«Se’n va una persona immensa i discreta -escriu Saó-, única, però ens queda el seu record lluminós i les obres, nombroses i excel·lents». «Des de la família de Saó, fem una càlida abraçada a Empar i Andreu», la seua companya de vida i el seu fill.
