«Sempre he tingut més vocació de polític que de músic»

Després d’anunciar la seua retirada com a polític professional, l’encara diputat de Compromís en les Corts Josep Nadal, puja hui a l’escenari de la Plaça de Bous de València per a, entre d’altres, reviure amb Àlex Seguí algunes de les cançons de la que va ser fins a 2016 la seua banda de rock: La Gossa Sorda.

«Diguem-ne que serà una actuació curteta i intentarem que intensa i que a la gent li agrade», diu Josep Nadal sobre la seua tornada als escenaris amb motiu del 25 d’Abril organitzat per Acció Cultural del País Valencià i que contarà també amb La Fúmiga, El Diluvi, Jazzwoman, Marala, Maluks, Colomet i Esther. «En principi no ho veia molt clar, però col·laborant amb gent d'altres grups i gent que ens ha ajudat, hem muntat una coseta que crec que pot quedar bé».

Obri esta actuació la porta a una tornada de La Gossa Sorda?

Ho fem perquè tenim ganes ja de veure'ns i cantar alguna i per la situació política i mobilitzar a la gent. És cert que tinc cançons perquè he estat tot este temps fent-ne i sí que m'agradaria gravar-les i fer alguna cosa. Quan s'acabe tot açò em pararé a pensar. Però el que és una tornada de la Gossa, que és el que molta gent em pregunta, no està damunt de la taula.

Després de 8 anys com a polític professional, hi ha qui encara recorda que vosté va ser artista?

Sí, encara em recorden. És bastant curiós perquè ara farà set anys des que vam deixar el grup i encara veig a gent de 17 o 18 anys, que no varen vindre als nostres concerts perquè eren xiquets, que em demanen fotos. Em fa la sensació que el grup va morir bastant bé i el cadàver encara fa bona olor. Em flipa que encara hi haja gent que se'n recorde de nosaltres.

Vosté va passar de fer política a la música a fer política a l'escó. Està d'acord?

D'alguna manera, política és tot. De les coses que he fet, les armes que he tingut les he gastat. Evidentment, no és el mateix una cosa que l'altra però, encara que és complicat, he intentat mantenir una certa coherència entre les dues.

Ha tingut més vocació política o musical?

Personalment, sempre he tingut més vocació política, des de xicotet. I la musical em ve, si no de la política, sí de la vocació d'agitació cultural.

És més fàcil ser fidel a les idees en la música que en la política?

Ser fidel a les idees sempre és complicat, a tots els nivells. Segurament, en la música tot és més agraït, malgrat algunes decepcions.

De la política se n’endú més sorpreses o més desenganys?

Saps que passa? Que jo arribe amb 38 anys a diputat i en rotllos polítics i en moviments socials des de l'adolescència, així que ja estava un poc curat d'espant. Hi ha coses que m'han passat que són dures, però que ja sabia que em podien passar.

«Sempre hem sigut una casa de putes. Tres-cents anys de xulos, garrot i renúncies». S’ha pogut canviar alguna cosa d’açò en els últims 8 anys de govern Botànic?

És curiós perquè eixa frase la vaig copiar de Toni de l'Hostal, ho he de dir. S'han canviat algunes coses? Pense que sí, sobretot en la primera legislatura. Almenys, el que jo he tocat més en l'àmbit legislatiu, sí. Vam posar al País Valencià a nivell legal com a mínim a l'alçada de moltes comunitats d'Espanya sobre les que anàvem retardats. Però hi ha altres coses que estan igual.

En valencià, la música compromesa sempre ha arribat més a la gent, des d’«Al vent» al «Tobogan»

A les hores, està satisfet el Nadal cantant de la Gossa amb el que ha fet el Nadal diputat de Compromís?

Més o menys sí, en el sentit que he pogut tocar algunes coses, a voltes més a nivell simbòlic i altres més a nivell real, de les quals havia parlat a les meues lletres. Algun passet endavant sí que hem donat i jo he col·laborat en algunes d'eixes coses directament. Hi ha coses interessants que he fet i que alguna vegada li contaré als meus nets.

Què li ha quedat per fer?

M'haguera agradat anar més enllà en temes d'agricultura, que la gent vera un canvi més fort malgrat els canvis importants que hi ha hagut. Haguera sigut interessant que s’haguera vist l'agricultura com un camp de futur.

Es veu identificat en el panorama musical que va deixar per la política?

Sí, plenament. La gent jove fa les coses d'altra manera, però això no em distancia massa. Veig que la gent s'ha anat professionalitzant, que era una cosa de la qual ja parlàvem fa vint anys. És veritat que encara hi ha molta precarietat dins de la música valenciana i en valencià i la gent continua agafant-se açò de la música com una etapa de les seues vides. Però a nivell artístic hi ha molta més diversitat i una fabulosa incorporació de les dones.

Molts es feliciten perquè ara no sols s'utilitza el valencià per a cantar sobre territori, identitat i llengua.

En valencià s'ha pogut cantar sobre tot i en totes les èpoques. És cert que ara hi ha més varietat i també hi ha més sector pròxim al mainstream i les lletres sonen un poc a mainstream. Però dins de la nostra tradició sempre hi ha hagut música compromesa i és la que més ha arribat a la gent, des d’«Al vent» al «Tobogan». I cal que siga així perquè no som una cultura mainstream i necessitem eixe compromís.

A les hores, encara en estos temps són necessaris els «himnes al desencant»?

Segur. Trobe que això forma part de la nostra tradició històrica. Que després hi ha gent que no li agrade, doncs bé, per a això també hi ha altres músiques. 

Suscríbete para seguir leyendo