?
Picassent ha recuperat una tradició que estava desapareixent: el vell i la vella. Aquestes figures les fabricaven els veïns de palla i les vestien per a col·locar-les a les portes de les cases. A aquestes dues imatges se'ls posava un cartell amb una crítica veïnal, política, familiar o local. Aquesta festa se celebrava a mitjan la quaresma per a descansar del dejuni i que els veïns pogueren gaudir d'una activitat lúdica, en aquests dies on predominava la serietat en els carrers.
En Picassent, tan sols quedaven dues entitats que realitzaven aquesta festa, el Musical i l'associació d'Amics de San Cristòfol Aguado, però el consistori ha volgut recuperar aquestes dues figures enguany, i ha encarregat un vell i una vella de grans dimensions, que les va posar ahir en la plaça de l'ajuntament perquè els més menuts pogueren conèixer està tradició tan arrelada en la localitat. "Xiquets i xiquetes de Picassent: som el vell i la vella els protagonistes d'una festa que celebràvem antigament. Volen que els veïns ens coneguen, que tots sàpiguem qui som", posava en un cartell.
Antigament, els veïns es reunien en una casa per a elaborar les figures i pensar la crítica. El tercer dimecres de quaresma era el dia triat per a traure'ls al carrer i asseure'ls en una cadira. Els veïns que passaven pels portals s'assabentaven de la crítica del carrer i participaven de la festa. A la vesprada es repartia xocolata amb bunyols entre la gent, després del berenar les dones jugaven a l'olla, un joc que consistia a traure les cassoles més velles i anar passant-se-les fins que es trencaven.
Sopar i cremar les figures
A la nit els veïns es tornaven a reunir per a sopar i cremar les figures, que només duraven un dia en el carrer. El foc servia per a purificar i acabar amb la crítica."Abans totes les veïnes ens coneixíem, erem com una família llavors ens reunim per a fer el "vell i la vella" i gaudir de la festa" , va dir Paquita Gómez.
