Com va viatjar el mític gegant Finn MacCool a Escòcia sense banyarse els peus? Es diu que va disposar de 40.000 columnes de pedra ben fortes i arrepretades. Ben antigues. Com viatja la poesia de fonètica mediterrània? Sempre per l´aire del cant , les venes del cor, les veus dels núvols acompanyada de la música com les ones a la mar. Doncs, Crida és la primera cançó del llibre-disc de Xavier Ribalta Secanell, el trobador de Tàrrega que canta i encanta i no s´encanta amb els poemes de Josep Piera. Música de Ramon Andreu.

Cants i encants es diu un treball que està sent un èxit musicat. I cantat. El llibre de Piera el va editar Ensiola el 2004 i agafa ara el vol per tot arreu del Mediterrani i més enllà. Cants i encants, on la poesia, la música i la interpretació s´uneixen per crear una obra d´Art, així en maiúscules, com explica el mateix Ribalta, que canta i conta el temps de l´estima i la tranquilitat dedicat a Piera. Cinc anys per ara poder gaudir d´aquesta joia. «Poesia que sacseja i t´obre les portes de les emocions amb cançons d´avui i de sempre», explica amb la gravetat acaronadora de la seua veu amb eixa fonètica lleidatana encisadora.

Ribalta havia cantat a Joan Salvat-Papasseït, Salvador Espriu, Joan Margarit, Màrius Torres entre d´altres. «Un poeta et porta a un altre», diu. Fins que va arribar al versador de les muntanyes que mirava i anotava el Cingle Verd.

A Josep Piera, Carles Dénia li havia dedicat El paradís de les paraules, el llibre de poetes àrabs valencians traduïts pel poeta de La Drova. I Miguel Poveda li va fer un parell de cançons, destaca la peça Ara a un disc que es diu Desglaç. El que ara ha passat amb Xavier Ribalta són paraules majors. I no sols per la quantitat, que sempre ajuda, és clar. «Ens va sorprendre a tots dos que per facebook més de 140.000 personas en cosa d´un mes van entrar a sentir la gravació de Crida, que és molt emotiva, i ha enganxat», relata Piera.

Són tretze cançons. Quasi com una crida, que diu la cançó, «companys de l´alegria, provocadors fulgents arcàngels del foscam que em visitàveu, torneu. Ací i amb mi torneu, torneu (?) Veniu entre la música o en qualque olor llunyà o dins del somni. Pel finestral obert darrere les cortines. Tor neu. Ve niu. Ací us espere». Una cançó de les més emotives que s´acompanyen d´altres més festives, de les que fa gràcia sentir. Com Capvespre a Samos, del llibre sobre Grècia o Perdudes paraules, amb un valor emotiu molt fort, escrit quan la mort de la mare del poeta.

Ribalta i Piera només s´havien trobat feia molts anys als Estats Units. Un cantava per allà. L´altre viatjaba amb més escriptors. I no s´havien tornat a trobar fins aquest projecte. Una vegada enfilat, el resultat es veu, es s'escolta i se sent.