M iquel Garcia ens deixà un text sobre les Germanies que s'insereix en la nòmina dels escrits propagandístics del bàndol guanyador d'aquella revolta. Amb el denominador comú de deixar constància escrita d'uns fets presenciats, la literatura dedicada a les germanies abraça formalment diversos ventalls: textos en vers, cròniques, dietaris..., i de tots ells, especialment, destaca el text de Garcia, per l'extensió, la qualitat estructural i la unitat de sentit de l'obra. L'autor era notari i va participar en l'enfrontament contra els agermanats que tingué lloc a Gandia el 25 de juliol de 1521, embarcant, després, cap a Peníscola, des de Dénia, fugint dels agermanats. Just Pastor Fuster, el 1827, afirmà que Miquel Garcia era natural de València. Eulàlia Duran apuntà que podria ser parent del també notari i poeta Lluís Garcia, o d'un Miquel Garcia catedràtic de poesia de l'Estudi General de València, l'any 1515. Però, de moment, res més no sabem.
La seu Relació Verdadera sobre les Germanies té components ideològics que defugen l'estil cronístic, de manera que hi ha passatges que estan més a prop dels tractats o del que entenem actualment com assaig. En aquest sentit, Miquel Garcia, antiagermanat convençut, «interpreta» el contingut ideològic de la profecia d' Eiximenis reportada al Dotzé del Crestià, per la qual pronostica la fi dels privilegis nobiliaris i la creació d'una forma de govern alternativa. A més, també dedicà un espai al «problema» dels infidels, tot preludiant un dels pilars bàsics de la mentalitat contrareformista que estava a punt de predominar. És així com hem d'entendre la descripció i els comentaris que refereix sobre el bateig massiu dels moros, després de la batalla de Gandia, per part dels agermanats; o les referències a les batalles imperials contra els turcs. I, encara, seguint amb el to assagístic d'alguns comentaris seus, usà d'una ironia victoriosa en diversos passatges, referits, sobretot al sentit del moviment agermanat, que va vincular de vegades a un cert sentiment apocal·líptic.
La Germania dels menestrals de València de Miquel Garcia, ens ha pervingut en una còpia del segle XVIII que es troba a la Biblioteca Universitària de València. Editada el 1935, Enric Valor, el 1974 en féu una reedició. Finalment, Eulàlia Duran la va editar al seu volum sobre cròniques sobre les Germanies, que sempre fa de bon llegir. Especialment ara, quan fa cinc segles d'allò, encara que quasi ningú s'enrecorda.
