valència, el cid i el segle xviii

Josep Vicent Ortí i Major, a la seua Quinta centuria de la Conquista de Valencia (València, 1738), ens relata unes festes esplèndides per recordar l'entrada de Jaume I a la ciutat. La figura del monarca és presentada amb els mateixos tocs de religiositat, magnificència i valor guerrer amb què venia sent contemplat des de l'endemà de la seua mort, en bona part gràcies al seu Llibre dels feits -la lectura del qual recomane vivament a tots els valencians, sempre que puc. Ara bé, en aquelles festes que es volien esplendents, els regidors borbònics de la ciutat que feia poc s'havia incorporat com una més al regne de Castella, també s’encarregaran de fer present el record d'una efímera conquesta anterior, protagonitzada pel Cid, i la conseqüència màxima de la qual va ser -culturalment- una pel·lícula filmada a Peníscola, amb Charlton Heston i Sofia Loren com a protagonistes. Els regidors borbònics de València, aquell 1738 -més modestos i sense els pressupostos d'Hollywood-, només feren representar una comèdia sobre aquell personatge medieval castellà. Ben intencionadament, perquè aquell record «castellà» –que, en realitat, no devia anar molt més enllà de l’erudició– mostrava una clara intencionalitat política d'assimilació a Castella. Una estratègia «publicitària» de la ciutat, després de la guerra que feia només unes dècades que havia acabat.

Aquell Cid remot i decoratiu, el tornem a trobar a l'obra de Pasqual Esclapés de Guilló: Resumen historial de la fundación i antigüedad de la ciudad de Valencia de los Edetanos, vulgo del Cid, publicada aquell mateix 1738. Esclapés volia fer creure que aquell afegit al topònim era «popular», «tradicional» –per dir-ho d'alguna manera. Tanmateix, la lectura del llibret d’Esclapés prou que fa veure el contrari: mentre la conquesta del Cid es ventila en poc més d’una pàgina, a la conquesta protagonitzada per Jaume I es destinen quasi huit pàgines, a més de nombroses referències a la figura del rei Conqueridor.

Un afegit al topònim que tornaria a posar en circulació el primer franquisme, amb un èxit poc notori i que, quan el trobes en algun paper antic, fa l'efecte d'una caspositat important. Coses del temps, que madura les figues.

Les modes -bones o dolentes- passen. El que no canvia, al remat, és l'essència. I els valencians, d'això, tenim un currículum extens. I ací estem. Ací ens pariren i ací estem, i estarem -parafrasejant al poeta.