Petjades de manicomi sobre llenç de formigó al Centre del Carme

«La gran broma va començar en el manicomi el dia 16 de juliol de 1968». Esta denúncia es va mantindre en la clandestinitat d’un dels racons amagats dels pavellons del psiquiàtric de Bétera (inaugurat en 1973 com a manicomi) perquè ningú va detectar la proclama. Va escapar a la censura. A la «cancel·lació», com va definir ahir l’artista plàstica Maria Jesús González la pràctica d’esborrar qualsevol gargot, pintura o expressió dels pacients del manicomi. Juntament amb Patricia Gómez és coautora de «De l’abjecte», un projecte, ara exposició, en el qual reflexionen sobre la salut mental, els seus estigmes, les barreres de silenci i l’abisme construït entre els pacients psíquics i la societat.

Els exclosos

L’obra plàstica comprén més de vint metres de fragments de parets dels pavellons hui abandonats, extrets amb la tècnica d’arrancada mural i allotjats sobre un nou suport de llenç. La mostra, guanyadora del Premi Alfons Roig d’arts visuals 2022, pot visitar-se a la sala Zero el Centre del Carme fins al 10 de desembre. El diputat provincial de Cultura, Paco Teruel, el director del Consorci de Museus i del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, i el cap de servei de Cultura de la Diputació, Josep Vidal, van presentar ahir la mosta. Paco Teruel va subratllar l’aposta de les autores per «posar el focus en aquells sectors socials que pateixen exclusió, els més desfavorits» i l’obsessió de les artistes per «recuperar la memòria» d’espais abandonats i deshabitats. «El projecte ha evolucionat molt i estem molt contents amb el resultat», va observar Pérez Pont.