L’AVL presenta les publicacions dels «Escriptors valencians de l’exili»

L’acte tindrà lloc el dimarts 13 de febrer en la sala Seminari del Centre Cultural La Nau

Emili Gómez Nadal.  | LEVANTE-EMV

Emili Gómez Nadal. | LEVANTE-EMV / levante-emv. valència

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua presenta les publicacions relacionades amb la celebració de l’Escriptor de l’Any 2023, dedicat als «Escriptors valencians de l’exili». Es tracta del facsímil del poemari Miratge, d’Angelí Castanyer, la reedició d’El País Valencià i els altres, d’Emili Gómez Nadal, a cura de Francesc Pérez Moragón, i la miscel·lània La pàtria llunyana. L’acte tindrà lloc el dimarts 13 de febrer, a les 19 hores, en la sala Seminari del Centre Cultural La Nau, a València. En la presentació participaran la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, el president de la Comissió Escriptor de l’Any 2023, Josep Palomero, i el curador d’El País Valencià i els altres, Francesc Pérez Moragón.

Miratge és un dels dos únics poemaris que l’exili valencià va publicar a França. Castanyer va presentar, en 1954, en edició d’autor, este poemari, primer i únic exemplar de la col·lecció Quaderns Literaris del Casal Valencià de París, que comprén tretze poemes distribuïts en dos parts.

En els anys cinquanta i seixanta, l’autor homenatjat per l’Acadèmia va fer bastants conferències, es va ocupar de redactar diversos manifests ideològics i va col·laborar en diferents mitjans de l’exili, ocupacions que li van impedir dedicar-se amb més constància a l’obra pròpia. Castanyer col·laborà en Senyera, Pont Blau, Vincle, Foc Nou, Mirador Valencià de la Humanitat, i en Nueva República, que dirigí ell mateix.

També va participar esporàdicament en els Jocs Florals de la Llengua Catalana de l’exili. De fet, va resultar premiat en els celebrats a Londres (1947) i a Nova York (1951). També va formar part del consistori dels Jocs Florals que es van celebrar a París en 1965, en l’amfiteatre Richelieu de la Sorbona.

El País Valencià i els altres és un llibre escrit en l’exili, però no és un llibre d’exiliat. Fou escrit en un ambient de llibertat personal, pensant més en el present i en el futur del seu poble, de la seua «ètnia», que no en el passat. Este llibre és la més clara demostració de la fidelitat de l’autor a la seua llengua materna i a lectures i experiències que estaven en el rerefons d’estes pàgines.