"Cambalache" valencià

Fins que s’ha fundat l’Acadèmia Valenciana del Tango (en un futur, potser reconeguda com a Reial Acadèmia...), hi havia ja un Club de Tango Comunidad Valenciana, amb programació de Milongas d’alta qualitat. I segurament haurà resultat un èxit l’acte històric internacional del passat cap de setmana: el Valencia Tango Festival, en la majestuosa i futurista Ciutat de les Arts i les Ciències de València, no sé si amb participació de les autoritats autonòmiques ballant amb elegant contoneo contra l’absurd de las heridas absurdas de la vida... valenciana.   

Nosaltres els valencians, i el tango. Recordo un matí estiuenc /invernal de l’any 1997 per la plaça Dorrego de Buenos Aires, on vàrem coincidir amb la sàvia Carme Riera, acadèmica de la RAE. I ara, per aplicar el significat de l’himne universal Cambalache a la València i el país i la comunitat actual, cal repassar les tres accepcions del Diccionario d’eixa Real Academia Española de la Lengua: «Trueque o intercambio de cosas de poco valor», «Acuerdo o intercambio entre dos o más partes alcanzado de forma poco transparente», i «Tienda en que se compran y venden prendas, alhajas o muebles usados». ¿No sonen potser com a definicions de la política i la cultura valenciana actual, popular i confiada, o al contrari, de «poco valor», i «poco transparente»?  

La Academia Valenciana del Tango ya es una realidad

En aquell matí de Buenos Aires vam parlar uns minuts, a la vora d’uns tanguistes melancòlics: crec que sobre Borges i sobre la memòria dels exiliats valencians i hispànics de la Guerra d’Espanya, fugits de les presons o els assassinats de la postguerra. Mentrestant a la València de la dictadura, arribava l’ajuda de l’Argentina, segurament les nostres mares i els nostres pares, es van enamorar contra les penes de la vida, ballant tangos amb art o voluntat en les places o les precàries sales de festa dels nostres pobles. ¿Més d’un de nosaltres no seria concebut per l’entusiasme d’aquelles nits resistents i inoblidables?

El Govern valencià ha estat valent: benvinguda qualsevol iniciativa legislativa pel tango. Perquè, tenint en compte que, si no fan res o apliquen als valencians la ideologia cruel del Cambalache, millor eixa legislació ballable que algunes tontades legislatives o executives actuals, i els analfabetismes que les acompanyen, contra la llengua, la cultura, l’escola, els llibres, el teatre, la música, la vida diària, i la memòria civil i democràtica: qué atropello a la razón, assegura el tango.