El 5 d’octubre van saltar totes les alarmes: Salut Pública confirmava 131 positius entre els residents del Col·legi Major Galileo Galilei després del rastreig massiu amb PCR pels primers quatre contagiats detectats el 30 de setembre. Era la primera conseqüència tangible d’una festa multitudinària celebrada nou dies abans al terrat de la residència estudiantil en plena pandèmia i sense cap mesura de protecció entre els més de 200 joves que hi participaren. Encara hui, el ja tristament famós ‘tardeo’ eivissenc del ‘Gali’, com l’anomenen els seus usuaris, continua sent el brot més gran de COVID-19 de la C. Valenciana, amb 145 infectats en un sol acte : 131 residents i 14 convidats.
La primera conseqüència d’aquell acte irresponsable va ser el confinament dels 706 joves allotjats al col·legi major —més els 14 positius aliens a la residència—, però també la suspensió de les classes dels 25.000 alumnes de la Universitat Politècnica de València (UPV) i l’anul·lació de les pràctiques clíniques de tots els alumnes de Ciències de la Salut després de veure que una quarta part de positius del brot eren estudiants d’aquestes especialitats.
El 6 d’octubre, la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, ordenava a la Policia Autonòmica una investigació per a buscar-hi responsables i imposar-los les dures sancions que preveu el Decret anti-COVID. L’informe policial que servirà de base per a tramitar les multes als participants, als organitzadors i als responsables del centre no té pèrdua.
En les primeres tres setmanes, ja havien identificat 214 participants no només en el ‘tardeo’ eivissenc, sinó en les seues seqüeles a les habitacions aquella mateixa nit. Però només hi ha possibilitat de sancionar-ne mig centenar —entre 40 i 50, segons estimen les fonts consultades—: els únics identificats amb garanties per una falta lleu —no usar la mascareta— i una falta greu —per participar en una festa il·legal—. Això sí, per als organitzadors de l’”esdeveniment”, membres del Consell Col·legial —una cosa així com una “comissió de festes” integrada per huit residents i el compte d’Instagram dels quals, hui tancat, ja anuncia molt en el nom: “Consejo Jarana”— i per a directius i empleats del col·legi major es buscarà un plus per la seua responsabilitat en la festa i les seues conseqüències.
Passivitat, inacció, descontrol...
L’informe detalla, dia a dia, com es va gestar la “ciclogènesi” sanitària, i conclou que els dirigents que regenten la residència van mostrar «falta de diligència per permetre, per inacció o passivitat, les festes i reunions».
Així, el 16 de setembre, el coordinador acadèmic del Galileo es va reunir amb representants del Consell Col·legial i el director acadèmic de la UPV. Ací ja es parla d’«incidents» per «festes i reunions nombroses» i s’intenten buscar «alternatives més segures». És a dir, hi havia constància que s’estaven corrent riscos. Encara així, els integrants del Consell Col·legial ja parlen, en aquella reunió, que s’està organitzant el ‘tardeo’ eivissenc i ningú hi mostra oposició.
L’endemà, 17 de setembre, el coordinador acadèmic del Galileo va enviar un correu als responsables del centre per a donar compte de la reunió i informar-los que habilitaran la terrassa, amb aforament per a 420 persones, per a les «activitats d’oci en hores nocturnes». El ‘tardeo’ segueix avant.
Però aquell mateix dia es produeix un altre clevill en la confiança per part dels alumnes: els vigilants de la UPV denuncien «festes a gran volum, amb cridòria, llums de colors visibles des del carrer i en grups de fins a 7 persones sense mascareta ni distància a les habitacions». Fins i tot la Policia hi intervé i denuncia diversos residents.
Malgrat això, tot segueix el seu curs. El dia 20, el compte “Consejo Jarana” anuncia en Instagram els esdeveniments de la setmana, entre els quals hi ha el ‘tardeo’ eivissenc per al dissabte 26. El dia 22, siga per les sancions del 17 o per altres raons, el coordinador acadèmic de la residència anuncia a tots els interns del col·legi pel grup de Whatsapp i a diversos membres del Consell en persona l’ordre de clausura del terrat amb clau i la prohibició d’usar-la sense autorització. No fa esment exprés a la festa eivissenca.
Fins a aquell moment, la terrassa només es tancava a partir de les 23.00 hores i es considerava espai comú per a ús en activitats lúdiques. Els membres del Consell van declarar a la Policia que aquell dia 22 havien desconvocat la festa eivissenca per xarxes socials, però almenys dos d’ells —que apareixen en els vídeos— admeten haver participat en la festa.
I va arribar la vesprada del 26. Els WhatsApp dels residents van bullir aquella vesprada. «No sabíem si hi havia festa o no», va admetre una xica a aquest diari. Encara així, «a partir de les set o així, la gent va començar a pujar». La gresca es va prolongar fins que un resident, amb número ocult, va telefonar a recepció a les 20.00 hores. El recepcionista va pujar i va advertir els joves que l’acte estava prohibit i que si no se n’anaven, telefonaria a la Policia. Una hora després, a les 21.00 hores, segons l’informe policial, els mateixos participants «dissolen» la festa i abandonen el terrat.
Les seqüeles i un excol·legial
Quatre hores després, a la una, un altre resident va telefonar a recepció per una festa en una habitació. La Policia Nacional hi va enviar diverses patrulles que van identificar els 22 assistents a una festa en una habitació individual. No porten mascaretes ni, òbviament, mantenen la distància entre ells. Els 22 van acabar denunciats, amb especial esment a l’inquilí del quart: un exmembre del Consell Col·legial. Tots havien estat al terrat.
La nit no va acabar ací. Dues hores més tard, passades les tres de la matinada, la Policia Nacional hi va tornar per una segona festa il·legal en una altra habitació —la tercera de la nit, en realitat—. Aquesta vegada, els van perdonar les butxaques i es van limitar a reprendre-los i a dissoldre la festa.
La Policia Autonòmica ha pres declaració als membres del Consell, al director acadèmic, als recepcionistes i al director del centre, i s’han recolzat en els vídeos i en els rastrejos. Al director, com a màxim responsable, el van interrogar dues vegades: el 7 i el 14 d’octubre. Les seues versions són totalment diferents.
En la primera va dir que no en sabia res, va negar que hi haguera festes anteriors i que l’hagueren informat de l’eivissenca. En la segona, quan ja havien declarat i contat la veritat els dos recepcionistes d’aquella vesprada-nit, va admetre que sí que l’havien informat en un correu enviat en aquell moment que havien pujat a les 20.00 hores per a dissoldre la festa i en un altre correu, l’endemà al matí, de la gresca a l’habitació de l’exconseller col·legial. Però no va saber dir amb certesa si aquell dia estava tancada amb clau la terrassa. Això sí, en la seua primera declaració, assegurava que, possiblement, els joves havien pujat per les escales d’emergència laterals i deixava caure que «la porta antipànic de la sisena planta estava forçada».
Les seues explicacions no han convençut la Policia. No només consideren que «no és suficient» per a eludir la responsabilitat d’aquell whatsapp del dia 22, sinó que parlen de falta de control en l’accés al centre, en el que s’hi feia dins i en la capacitat per a mantindre l’ordre i la disciplina. “Descontrol total” són els termes emprats en l’informe. I la conclusió final no deixa lloc a dubtes: «Queda clar que el centre no ha estat a l’altura, perquè han fallat des del primer a l’últim responsable». Ara, serà el Servei d’Espectacles de la Generalitat qui tramite les sancions.
