Un subsaharià que arriba en pastera a la costa. Aquest és l’estereotip de la immigració irregular a Espanya, a pesar que ací només arriben d’aquesta manera un 5 % dels estrangers. El 95 % restant ho fa a través de Barajas, Manises o el Prat, amb un visat de turista, i són, la majoria, dones joves llatinoamericanes.

No es pot parlar d’immigració, sinó de migracions, perquè són moltes i totes diferents. No és el mateix arribar de Mauritània com Mohamed, de Veneçuela com Nayra o de Mèxic com Dolores. En el Dia Internacional de les Persones Migrants, Levante-EMV escolta diverses veus que exposen les demandes i reivindicacions d’un dels col·lectius més colpejats per la pandèmia.

«A ningú se li ocorreria parar una persona negra a França i dir-li “tu no eres francés”. Ell és francés, encara que els seus pares i avis siguen de Dakar». Gabriella Nuru va nàixer a Madrid en 1994, és una poeta i activista antiracista de pare camerunés i mare sèrbia. Però, malgrat nàixer a Espanya, conta que quasi mai la veuen com una espanyola.

Ella, com moltíssimes joves del nostre país, és afrodescendent. «A la societat li queda moltíssim camí per a acceptar que Espanya no és només blanca, sinó que és tot un ventall de cultures, colors i races», assegura.

Dolores Jacinto, mexicana, és portaveu d’AIPHYC (Associació Intercultural de Professionals de la Llar i les Cures) i representa les treballadores de la llar, un altre col·lectiu molt afectat per la pandèmia. Jacinto assegura que treballar en la llar és una de les poques eixides que els queden a les dones migrants.

Compara treballar d’interna amb un «tercer grau carcerari» i ho titla d’«esclavitud moderna». «Tens un horari de diumenge a dissabte, 36 hores lliures a la setmana i treballar la resta del temps 24 hores al dia, amb horaris estrictes per a dutxar-te, per a banyar-te... I, en el cas de companyes que estan sense papers, per un sou miserable», critica.

Regularització

Al març, Portugal va fer el pas de regularitzar tots els migrants irregulars del país, reconéixer-los com un col·lectiu especialment afectat per la pandèmia i obrir la porta al fet que sol·liciten cobertures socials. Dos mesos després, Itàlia va seguir les seues passes.

A Espanya, el moviment “Regularització ja”, format per persones migrants, fa mesos que persegueix aquest objectiu sense que el Govern haja considerat ni tan sols la possibilitat de debatre’l al Congrés dels Diputats.

Per a Mohamed, la regularització és una mesura també positiva, ja que «la immigració és una aportació. Espanya és un país envellit que necessita treballadors, que necessita gent jove». Jacinto, que forma part del moviment, assegura que sent «impotència i ràbia».

«Som les persones més desprotegides i essencials alhora. Moltes vides de persones majors han estat en mans de migrants que les cuidaven, els aliments són recollits per migrants i el personatge que apareix en la televisió tan ben “planxadet” no podria fer-ho sense algú en la llar planxant i cuidant dels seus fills», denuncia.

Nayra, veneçolana, representa la primera nacionalitat que arriba a Espanya, fugint d’un problema polític amb centenars de milers de desplaçats. «Jo vaig vindre a Espanya de vacances i vaig decidir quedar-me ací fa 20 anys. Primer vaig veure com venien empresaris per a muntar els seus negocis i, des de fa cinc anys, el que veig són famílies obligades a migrar perquè no tenen ni menjar ni llum a Veneçuela».

101 mesures en la nova estratègia de migracions

L’Estratègia valenciana de migracions 2021-2026 recull un total de 101 accions dirigides a visibilitzar el col·lectiu migrant i a afavorir la seua inclusió en la societat valenciana, «amb la defensa dels drets humans com a eix inspirador». Així ho va assegurar la vicepresidenta del Consell i consellera d’Igualtat Mónica Oltra, que va presidir la constitució de la comissió mixta per al desenvolupament d’aquesta estratègia. El text, en el qual van participar 325 persones, reflecteix «un compromís del Consell íntegrament, ja que recull mesures de tots els departaments del Govern Valencià».