Daniel Augusto Duque, veneçolà amb set anys a Espanya, ha denunciat Uber Eats. Li reclama a aquesta empresa de repartiment el salari corresponent a sis mesos de treball que, segons considera, ha exercit com a fals autònom. «Amb unes condicions tan injustes, cal protestar. U no pot permetre que el xafen tant», sentencia.
Mig any de treball per un sou de misèria i per a un cap que és un algoritme. Al desembre, per exemple, va guanyar 460 euros. «I a això li he de llevar l’IVA i l’IRPF que pague per autònom. Guanye uns tres euros i mig per lliurament, però si li ho restes tot, estic repartint comandes per dos euros». En total, el mes passat calcula que guanyaria uns 300 euros.
El cas de Daniel no és habitual, ja que, segons lamenta, moltes persones vulnerables tenen por que l’aplicació els desconnecte per protestar i es queden sense aquests pocs diners que cobren. N’hi ha hagut casos. Ell, però, ho ha fet.
Encadenats a l’algoritme
«Mira, l’algoritme m’està castigant» és una frase habitual entre riders, conta Duque. «Ens diuen que no tenim un cap, però l’algoritme és el cap. És ell qui mana». Uber Eats, com moltes altres empreses del sector, té un sistema de reputació per als repartidors, qui més puntuació aconsegueix, més repartiments fa. Però això té un doble tall perillós. «No pots permetre’t rebutjar una comanda. Si en rebutges, l’algoritme et penalitza i poden passar tres hores fins que n’arriba una altra i, a més, et baixen la puntuació. Volen dedicació total, que tu sigues un gos fidel per a ells, que et puguen pegar una patada i encara així donar-te un os perquè no diràs res», diu.
Tant Uber Eats com altres companyies que empren riders tenen un mal historial de tracte als seus treballadors durant la crisi de la COVID. A finals d’abril, en ple estat d’alarma, van baixar les tarifes de repartiment a l’uníson i, en el cas d’Uber, ni tan sols proporciona, ni abans ni hui dia, mascaretes, gel hidroalcohòlic o qualsevol mesura de protecció als seus repartidors.
Però la precarietat i els treballadors pobres no acaben ací. Duque denuncia la gran quantitat de comptes llogats que hi ha en l’app. Hi ha dues modalitats: el treballador sense papers paga 100 euros al mes per utilitzar el compte que li ha arrendat una altra persona, o directament li paga el 40 % dels diners que guanye.
Bons i estafes
Tornant a l’algoritme cap, quan fa mal oratge o falten repartidors en una zona, l’app posa en marxa promocions. Un plus econòmic si arribes a cinc comandes en un dia, i un altre més si arribes a nou, per exemple. Però en realitat és una estafa, explica Duque. «Quan ja estàs a punt d’aconseguir la meta i et falta un repartiment, l’algoritme deixa de donar-te comandes. Ells s’estalvien aquests diners i donen les comandes a altres riders que estan a punt d’arribar-hi». I va més enllà. Denuncia que l’aplicació es queda fins i tot amb les propines. «M’ha ocorregut personalment moltes vegades. El client em diu que m’ha deixat propina per l’aplicació, però després no m’arriba res. He preguntat a més riders i tots m’han dit que els ha passat el mateix que a mi».
Daniel ha hagut de comprar tot el seu equip per a treballar: motxilla, bicicleta, suport per al mòbil, mascareta i gel... Ha tingut punxades, caigudes, multes, lesions a la mà, problemes amb els clients... I en Uber Eats no contesten, el seu telèfon es limita a un contestador automàtic que diu «ara mateix no podem atendre’t». Sobre si té por al fet que l’aplicació el desconnecte després de fer aquesta entrevista, contesta que sí. Però encara així ha denunciat i anima més riders a fer-ho i protestar per unes condicions laborals de «nova esclavitud». «Jo t’ho demane tot, però et done unes molles, aquest és el tracte», diu.
