El Vila-real va cobrar-se una dolça venjança contra el Llevant d’unes dimensions directament proporcionals a la duresa de la derrota que va patir davant els granotes, fa unes setmanes, en els quarts de final de la Copa del Rei. Aquell triomf blaugrana va coure a la Ceràmica pel fons i per la forma (en l’últim minut), igual que ho fa aquesta dura golejada encaixada ara Orriols (1-5). Els granota queden en terra de ningú i, cosa que és pitjor, amb el regust amarg de la “manotada” rebuda i amb la sensació d’entelar una temporada que ha tingut coses molt positives. El Vila-real, per la seua banda, assalta la cinquena plaça i ix llançat d’Orriols amb la semifinal contra l’Arsenal en l’horitzó.
L’inici de partit va donar la sensació de ser únicament una qüestió de dopamina. El Vila-real, potser conscient que la setena plaça ja garanteix el passaport a Europa via Conference League i possiblement extramotivat després d’haver-se classificat recentment per a les semifinals de l’Europa League, va entrar molt millor en el partit i la prova més evident d’això és que en el primer quart d’hora, a excepció d’una rematada de Rochina després d’una bona maniobra, el Vila-real va generar tot el perill i va obrir una bretxa en el marcador que, fet i fet, va ser definitiva. Més una qüestió d’actitud que d’aptitud.
En el minut 6, Aitor ja havia evitat el primer gol groguet amb una bona parada davant de Chukwueze amb la punta dels dits; en el 9’, una passada interior de Parejo va aprofitar-la Mario per a centrar una pilota que un desafortunat Postigo es va ficar en la seua porteria quan intentava allunyar-la (0-1); i, en el 12’, Gerard va fer el 0-2 en una d’aquelles accions que acrediten que, hui dia, és un dels golejadors que travessen un millor estat de forma.
La cosa pintava malament per a un Llevant que va tindre la fortuna i la gosadia de pressionar en una eixida de pilota del Vila-real per mediació de Malsa i la fe del parisenc, unida a la tebiesa d’un Coquelin que segueix sense justificar el desemborsament que es va fer per ell l’estiu passat, van possibilitar un robatori i una finalització en el minut 20 que va tornar a ficar els granota en el partit.
A partir d’ací i fins a la fi del primer acte, el que es va veure va ser una cascada inusual d’ocasions per a tots dos equips en un xoc que, en aquell període, bé es pot titlar de descontrolat, perquè si els granota van poder empatar en un córner prolongat que quasi caça Duarte en el segon pal, en una rematada mal dirigida de Morales, en un altre tret de Roger que se’n va anar massa alt i en un robatori molt similar al de l’1-2 que Bardhi va finalitzar amb una vaselina poc precisa, els groguets també hi van arribar amb perill en dues bones accions mal culminades per un Chukwueze sempre vertical.
La primera entrega va ser una concatenació de sobresalts en la qual el més perjudicat va ser, sens dubte, el Llevant i això va fer que entrara en la represa molt més centrat. Ací sí que l’equip de Paco López va donar la sensació de tindre opcions reals malgrat no poder finalitzar amb claredat dues arribades de Coke.
Va ser un tram de partit en el qual el Llevant va voler fer un passet avant i, paradoxalment, això ho va aprofitar el Vila-real per a sentenciar el duel. Pot ser que fora una imprudència. Emery havia donat entrada, en el descans, a Paco Alcácer i en la primera acció en la qual van connectar el de Torrent, Gerard Moreno (que va iniciar l’acció amb una passada en profunditat sublim) i Chukwueze (minut 62’), el nigerià, per fi, va encertar en una rematada que era quasi un penal i que va col·locar amb l’interior i un poc de rosca lluny de l’abast d’Aitor (1-3).
Aquell va ser el tir de gràcia, la sentència definitiva d’un partit en el qual el Vila-real, a partir d’ací, va jugar quasi a plaer davant d’un Llevant que va descurar de manera evident la seua esquena i en el qual Paco López va intentar revertir la situació amb un triple canvi sense cap efecte positiu. De fet, l’efecte, encara que de forma potser casual, va ser negatiu, perquè Vezo, un dels que s’havien acabat d’incorporar al terreny de joc, es va fer un autogol en la seua primera intervenció després d’una bona parada d’Aitor en la qual la pilota li va rebotar de manera desafortunada.
Chukwueze va anotar el cinqué gol groguet en la recta final després de deixar en evidència —una altra vegada— a Clerc i així va anar esvaint-se ja fins a la fi d’un partit que impulsa definitivament el Vila-real en la recta final de temporada i deixa els granota en terra de ningú, molt lluny d’Europa.
