Quan Pura Peris va assumir el càrrec de directora general d’Emergència Residencial, Funció Social de l’Habitatge i Observatori de l’Hàbitat i Segregació Urbana (el setembre de 2020) va sol·licitar un equip de treball per a poder intervindre des de l’Administració en procediments de desnonament que anaven en augment i col·lapsaven la gestió.

El desembre de 2020 va començar a funcionar la Unitat d’Ajuda davant Desnonaments, un equip multidisciplinari dedicat al seguiment i la resposta de les situacions d’emergència residencial que es donen a la Comunitat.

En cinc mesos, la unitat ha atés 610 famílies (amb dades a data 21 de maig de 2021) i encara que l’Administració autonòmica hauria de ser l’última porta a la qual els afectats haurien de tocar davant de problemes de pèrdua d’habitatge, la realitat és que aquesta unitat de treball s’ha convertit, però, en la primera.

Els casos en els quals ha intervingut la Conselleria s’emmarquen en dos perfils: o la família té ordre de desallotjament perquè no pot pagar el lloguer o es troba que el propietari del seu habitatge ja no és qui era i el “convida” a anar-se’n quan finalitze el contracte o fins i tot abans, llevat que accepte un lloguer que duplica el preu.

Peris posa d’exemple el funcionament de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), creada en 2012 per a gestionar “actius tòxics” amb un 49 % de capital públic. “La Sareb va adquirir el parc que va adquirir amb el compromís de ‘netejar’ tots aquells crèdits hipotecaris ‘bruts’ i vendre els immobles.

Però de tot el paquet que va adquirir, el 10 % eren immobles i el 90 % eren crèdits hipotecaris. No eren pisos ni cases, van adquirir el paquet de préstecs dels promotors que a poc a poc han anat executant. I com ho han fet? Doncs demanant el procés judicial d’execució hipotecària del promotor. Però això afecta les famílies que tinga l’edifici”, explica Pura Peris.

La directora general també destaca els casos de famílies que estaven pagant un lloguer social, que es va signar amb el codi de bones pràctiques de 2012, davant de la impossibilitat d’afrontar les hipoteques.

“Aquells contractes de lloguer social eren per 5 anys, sense obligació de renovar, ja que ningú sabia que en 2018 encara arrossegaríem la crisi econòmica i que en 2019 vindria una pandèmia mundial”, explica.

“Estem amb ells, no contra ells”

No obstant això, els afectats creuen que l’Administració no hi pot fer res perquè es tracta d’un contracte privat entre el promotor i els particulars, i Peris recalca que “per això no acudeixen a les institucions, i han d’entendre que estem amb ells, i no contra ells”.

“Les famílies reben la carta del propietari (banc o fons d’inversió) que els ordena anar-se’n i s’espanten i se’n van. Se’n va qui se’n pot anar. I qui es queda? Doncs qui no té alternativa residencial, és a dir, els més vulnerables, a qui ningú lloga un habitatge”. I és que als alts preus se sumen els requisits per a llogar un immoble, que passen per contracte fix i exclouen persones desocupades, amb rendes mínimes o pensions.

La Conselleria té entre les seues funcions “ajudar les famílies a no perdre l’habitatge”. “No és possible el desnonament sense alternativa residencial. Així que si la família rep una carta, ha de tranquil·litzar-se i acudir als serveis socials o posar-se en contacte amb nosaltres a través del número de WhatsApp 623012103. Si no hi ha negociació possible, buscarem alternativa residencial”, conclou.