L’acusació particular ha sol·licitat al jutge d’Instrucció número 20 de València, que investiga Jorge Ignacio P. J. per tres assassinats consumats —els de Marta Calvo, Lady Marcela Vargas i Arliene Ramos— i huit més en grau de temptativa, que siga interrogada la mare del presumpte assassí en sèrie per a esbrinar si va poder encobrir-lo en alguna d’aquestes accions criminals.

Encara que Pilar Jacome, la mare de l’acusat, mai podria ser jutjada per encobriment precisament perquè el grau de consanguinitat elimina aquest delicte, la seua compareixença davant del jutge i la resta de les parts té sentit en aquest moment processal, ja que si només declarara en el judici podria aportar dades que no es podrien corroborar aleshores i que, per tant, arribarien tard, esgrimeix l’escrit.

La declaració de la mare ha sigut sol·licitada per l’acusació particular que exerceix el lletrat Juan Carlos Navarro en nom de dues de les tres assassinades —Lady Marcela i Arliene— i de set de les huit supervivents. El jutge decidirà en els pròxims dies si concedeix aquesta petició sense més o si du a terme una ronda de consultes amb la fiscal, les altres dues acusacions particulars i la defensa.

En cas d’optar per aquesta última possibilitat, el més probable és que l’advocada de Jorge Ignacio P. J., per a qui la figura de la seua mare és un dels pilars de la seua vida, s’hi opose, i que tant la fiscal del cas com els lletrats de la mare de Marta Calvo, Pilar Jové i Vicente Escribano, i la del pare, Candela Estévez, s’adherisquen a la petició.

En l’escrit que va rebre ahir el Jutjat, Navarro esgrimeix dues raons per a donar suport a la conveniència que Pilar Jacome declare en el jutjat. D’una banda, i basant-se en l’ampli informe dels dos psiquiatres forenses que han examinat l’acusat al llarg de quatre entrevistes personals, tal com va avançar l’edició digital de Levante-EMV, recorda al jutge que l’acusat mateix va contar als metges que la seua mare “no estava d’acord amb la seua manera de vida” i que “es va indignar molt” quan li va contar que “freqüentava xiques d’alternació”. Va afirmar, també, que “amb els seus assumptes de narcotràfic i altres circumstàncies de la seua vida” es mostrava “molt crítica”.

Aquestes asseveracions demostren un grau elevadíssim de confiança del fill amb la mare que condueixen el lletrat a deduir la possibilitat que la dona sàpia molt més del que ha eixit fins ara a la llum durant la investigació.

A més, recorda Navarro que Pilar Jacome va passar amb el seu fill els dos dies immediatament posteriors a l’assassinat de Marta Calvo —“l’arribada de la mare no és casual”, aventura— i que “va fer desaparéixer determinades proves contra el seu fill”, en referència a l’encaminador, la tauleta i diverses peces de roba del presumpte assassí que es va emportar al final d’aquell cap de setmana a Mallorca, on resideix, i que només va retornar quan li ho va exigir la Guàrdia Civil.

I, encara que admet que la mare ja ha declarat davant dels investigadors de l’Institut Armat en relació amb el cas de Marta, posa l’accent en el fet que “no se li ha interrogat o no ha donat la seua versió respecte del coneixement que té dels fets denunciats per les altres víctimes” i addueix que “fins i tot el seu testimoniatge podria servir per a confirmar les explicacions oferides per l’investigat”.

En aquest fil argumental, exposa que “no sabem si l’estratègia de la defensa serà citar-la per a la celebració del plenari [judici] i oferir una versió sorprenent que impedisca a les acusacions reaccionar amb proves noves, vetades per tardanes, per a desmentir o confirmar la possible versió esdevenidora”, per la qual cosa considera imprescindible escoltar-la en aquesta fase del procediment judicial.