La tornada de la parada de seleccions és un moment exigent a tots els nivells. Esportivament i anímicament. L’equip, que va tindre una bona ratxa les primeres jornades del campionat, amb un 10 de 12, ha patit l’altra cara de la moneda en les quatre jornades següents. Només dos punts, però la sensació que en podien haver sigut més, sobretot contra el Cadis i el Reial Madrid. Contra els blancs es va trencar la ratxa i contra el Sevilla, en 20 minuts fatals, es va consumar la segona derrota. Ara, però, ve un calendari que obliga a rendir a un nivell notable i sense alts i baixos. Sobretot perquè molts dels protagonistes són rivals directes d’un València l’aspiració del qual és xafar de nou Europa. El primer pas serà el Barcelona. Els de Koeman, en hores baixes, estan, sobre el paper, en una altra lliga, però la realitat és que ja han mostrat els seus punts febles. Després vindrà el Mallorca i, a partir d’ací, torn per a Betis, Vila-real, Atlètic i Reial Societat. És a dir, cinc dels sis pròxims compromisos seran contra equips de la zona alta.

El primer dels compromisos és una prova de foc. Contra el Madrid, la sensació va ser que l’equip va competir, va estar a l’altura i l’absència de pilars com Gayà, fora de la llista, i Soler-Thierry, fora de combat en els primers minuts, va deixar l’equip sense quasi múscul. Un problema que va acabar permetent que el Madrid alçara el duel i s’emportara els tres punts. A Sevilla, però, l’equip es va veure per davall en el marcador des de molt prompte i la resta del partit va ser una mescla entre un equip que ho intentava (el València) i un altre que no xafava l’accelerador per a guardar forces (el Sevilla). Ara, els de Bordalás saben que poden fer mal al Barcelona. Mossegant, pressionant i eixint a la contra, els culers pateixen. El Benfica sense anar més lluny li va fer molt de mal, abans de la parada, a un equip que contra l’Atlètic no va competir en excés. Dos colps directes van evidenciar que aquest Barça és menys Barça. Per això no és un impossible, més enllà que per al València mai ha de ser-ho.

Contra el Mallorca serà el duel “senzill”, a priori, però els de Luis García Plaza ja han demostrat no ser una plaça fàcil. Són un equip rocós i complicat. Amb alts i baixos i que en un mal dia poden rebre molts gols però que en un dia bo són capaços de fer mal a qualsevol. Més avant serà el torn del Betis, un dels grans rivals del València enguany.

L’equip de Pellegrini ha demostrat ser fiable a Europa i en LaLiga, però encara ha de demostrar que és capaç d’aguantar en totes les competicions amb una plantilla un poc curta en diverses posicions. Si baixa el nivell, el València ha d’aprofitar-ho. Per la seua banda, el “submarí” no havia començat bé el curs però en els últims partits han demostrat que han tornat ja al seu nivell. A més, els de Bordalás viuran aquest duel a Mestalla, en un altre exemple que l’escenari valencianista ha de fer-se fort. De fet, una setmana després rebrà l’Atlètic de Madrid. Els actuals campions seran els penúltims rivals en un Tourmalet que s’acabarà contra la Reial Societat d’Imanol Alguacil.