La intervenció de Ximo Puig en Barcelona Tribuna ahir va acabar amb els elogis de Miquel Roca i Junyent, un dels pares de la Constitució, un d’aquells nacionalistes catalans moderats, representants de la Convergència anterior a Artur Mas. Roca (també advocat defensor d’Iñaki Urdangarin en el cas Nóos) va desitjar sort al cap del Consell. Li ho va desitjar “amb egoisme”, i no és casual, perquè el projecte federalista, anticentralista i antisobiranista que Puig va desgranar a la capital catalana s’acosta bastant al que va representar aquella “minoria catalana” hui arraconada en els espais de poder polític.
No és casual que els expresidents Mas i Quim Torra s’emportaren les crítiques de Puig. També n’hi hagué alguna per a l’actual mandatari, Pere Aragonès, de color diferent (Esquerra Republicana), per absentar-se en l’últim acte reivindicatiu del corredor mediterrani organitzat pels empresaris valencians. Però el president va dir que detecta un clima diferent després d’un temps difícil i que manté “una bona relació” amb el seu homòleg, que espera que fructifique en “punts d’encontre”. Perquè una Catalunya aliada en els fòrums de debat d’Espanya és important per a la Comunitat Valenciana, va admetre.
En el col·loqui posterior a la conferència, Puig es va expressar sense noses sobre el centralisme a l’hora de defensar el seu projecte federal. I va deixar alguna frase sonora sobre els últims moviments orientats a frenar qualsevol reforma radical del sistema de finançament de les autonomies. “El centralisme no pot utilitzar l’Espanya buidada per a erosionar l’Espanya perifèrica”, va sentenciar. Es va referir així a l’aliança de huit comunitats poc poblades escenificada a Santiago de Compostel·la. “La despoblació està a tot arreu”, va dir.
Puig va lamentar que hi ha molta activitat en la perifèria, però quasi res transcendeix a Madrid. En canvi, “tots estem preocupats per com es porten el president del PP i la presidenta de Madrid. A mi m’importa ben poc”, va resoldre. I va afegir: “La repercussió de les coses de Madrid és terrible i marca l’agenda. Això no pot ser”.
Pot ser un discurs que sona a Catalunya, però el cap del Consell va allunyar qualsevol idea que puga derivar en plantejaments separatistes, a preguntes del director adjunt de La Vanguardia, Enric Sierra. A diferència d’Artur Mas, “no vull passar pantalla, vull que la superem amb solucions, és el més patriòtic”, va afirmar.
Amb aquesta combinació de tenacitat i confiança es va expressar sobre el finançament autonòmic, just en el dia en què pateix un altre retard sobre els plans compromesos. “No hi ha cap futur possible [per a Espanya] sense resoldre aquesta qüestió. Només hi haurà més frontisme”, va augurar després d’argumentar que aquest fenomen provoca tensions cada vegada més fortes.
La diferència entre el seu plantejament, va insistir, i el que en el passat va defensar Catalunya és que el Consell “no el planteja unit a qüestions identitàries”. Es tracta d’una qüestió d’igualtat, recollida en la Constitució, i que hui no es dona.
Davant de Miquel Roca, va reiterar la posició que són possibles les transformacions federalistes sense reformar la Carta Magna. I, davant d’ell, va remarcar que Espanya “mai ha estat millor que ara”, en referència al període posterior a la Constitució. Enfront d’aquells que qüestionen hui, en l’esquerra, l’anomenat “règim de 1978”, Puig el va reivindicar.
I també va portar a la tribuna catalana l’obstinació per agilitar l’administració. Ho va dir sobre el corredor mediterrani, més afectat per les demores burocràtiques que per la falta de recursos, va dir.
