La concentració bancària, singularment l'absorció de Bankia per CaixaBank, i els canvis cap a la digitalització en el sector han agreujat l'exclusió financera a la Comunitat Valenciana pel tancament d'oficines. Si en 2019, abans de la covid, en l'autonomia hi havia 245 municipis sense sucursal bancària (el 45,9 % del total) i un total de 138.356 ciutadans afectats (2,8 % de la població), dos anys més tard les localitats sense sucursal havien pujat a 270 (49,8 %) i els residents sense aquest servei eren ja 174.776, és a dir el 3,45 % de la població.
Les dades de desembre de 2021 corresponen a l'informe sobre inclusió financera presentat ahir pel catedràtic d'Anàlisi Econòmica de la Universitat de València i director adjunt de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie) Joaquín Maudos, a petició de les patronals AEB (banca), CECA (caixes d'estalvis) i Unacc (caixes rurals). Aquest document no es deté només en el nombre d'oficines, sinó que analitza l'exclusió bancària d'una manera més àmplia fins a detectar els municipis i ciutadans que manquen per complet d'aquests serveis.
En el cas de la Comunitat Valenciana, 36.636 residents -el 0,7 % de la població- pateixen el que podria qualificar-se d'exclusió financera absoluta, atés que el municipi en el qual viuen no té ni oficina bancària, ni caixer, ni agent, ni oficina de Correus ni oficina mòbil. Es tracta de 128 dels 542 municipis que componen l'autonomia. En termes percentuals, la regió n'ix millor parada que la mitjana nacional, on els afectats equivalen a l'1,4 % de la població.
Punts d'atenció
Els afectats per mancar d'oficina i caixer automàtic baixen a 114.274 (218 municipis), mentre que els que no tenen tampoc agent són 66.575 (170 pobles). Finalment, els que manquen, així mateix, d'oficina de Correus són 43.142 (143 localitats). En l'autonomia hi ha 6.668 punts d'atenció financera, dels quals 1.774 són oficines bancàries i 427, de correus. Hi ha 3.783 caixers automàtics, dels quals 3.256 estan en alguna sucursal i la resta estan desplaçats, i 684 agents.
El document deixa constància que, en el conjunt d'Espanya, el 92,8 % dels municipis de menys de cent habitants manca de punts d'accés a serveis bancaris, mentre que no hi ha cap en aquesta situació entre els que superen els 5.000 residents.
D'altra banda, l'informe precisa que a la Comunitat Valenciana la distància mitjana al punt d'accés a serveis financers més pròxim per als municipis que en manquen és de 5,6 quilòmetres, dos menys que en el conjunt d'Espanya. El 2,4 % dels ciutadans que pateixen aquesta manca tarden entre 30 i 45 minuts a desplaçar-se a un lloc on poder complir les seues necessitats financeres.
Malgrat tot, l'informe de l'Ivie conclou que la situació al país no és tan dolenta com es deriva "de la intensa retallada en la xarxa d'oficines bancàries dels últims anys", perquè "l'accessibilitat als serveis bancaris és bona, ja que en l'actualitat el 98,6 % de la població -el 99,3 % en el cas valencià- resideix en un municipi on almenys hi ha un punt d'accés a serveis bancaris. Gràcies a les mesures adoptades pel sector bancari (instal·lant caixers on no hi ha oficines, habilitant oficines mòbils, signant un acord amb Correus i mitjançant la col·laboració amb agents financers), 898.131 persones (l'1,9 % del total) que resideixen en 1.192 municipis (14,7 % del total) poden accedir als serveis bancaris". En el cas valencià, les mesures esmentades han beneficiat 138.142 persones i 142 localitats.
