El PSOE limita la negociació de l'amnistia al Congrés: només acceptarà retocs "tècnics"

La Llei d'amnistia, la iniciativa que ha permés la reelecció de Pedro Sánchez com a president del Govern, eixirà del Congrés dels Diputats pràcticament igual que com hi va entrar. Quan va ser registrada en solitari pel PSOE, en contra dels desitjos inicials de l'executiu perquè fora signada per tots els grups que la secunden, ERC va mostrar recels amb el seu contingut, malgrat que l'havia negociat, per considerar que hi havia el perill que els processaments pel Tsunami Democràtic i els CDR quedaren fora de la carpetada judicial. Fonts socialistes rebutgen esta interpretació, i al mateix temps deixen clar que només acceptaran retocs “tècnics” de la norma, l'admissió a tràmit de la qual debatrà el Ple de la Cambra Baixa dimarts que ve. 

“Si hi ha cap canvi, serà menor, de tipus tècnic”, assenyalen els mateixos interlocutors sobre la futura llei, que exonera de responsabilitats totes les accions declarades o tipificades com a delictes vinculats al procés independentista entre l'1 de gener de 2012 i el 13 de novembre de 2023. Segons els càlculs del Govern, de la mesura de gràcia es beneficiaran 309 persones de l'àmbit sobiranista amb processos penals, així com 73 policies nacionals i vora 30 encausats pel Tribunal de Comptes.

Els socialistes donen per segur que la llei tirarà avant amb el vot a favor dels partits que van facilitar la investidura de Sánchez excepte Coalición Canaria, amb 178 escons, dos per damunt de la majoria absoluta: el PSOE, Sumar, ERC, Junts per Catalunya, EH Bildu, el PNV i el BNG. Tots donaran el seu vistiplau tant a l'articulat de la norma com a la seua exposició de motius, que per a conciliar les posicions dels socialistes i les dels republicans i postconvergents du a terme complexos equilibris entre la defensa de la Constitució i l'absència de retrets al procés. 

La comparació amb els indults

Este dimecres, durant els actes de celebració del 45é aniversari de la Carta Magna al Congrés, el mateix Sánchez s'ha detingut en la transcendència del projecte d'amnistia. Per al cap de l'executiu, una iniciativa d'este tipus suposa dur a terme “política d'Estat”, amb “altura” de mires. Encara que reconeix que la “majoria” dels ciutadans segueixen sense combregar amb esta mesura, com reflecteix l'enquesta publicada per El Periódico de Catalunya, del grup Prensa Ibérica, el passat 28 de novembre. El líder socialista creu que, igual que va ocórrer amb els indults, els efectes positius sobre la convivència, a Catalunya i en tota Espanya, acabaran sent percebuts per la societat. 

“Hem de contribuir a la convivència a Catalunya. L'amnistia és política d'Estat. Quan parlem d'altura d'Estat, és també contribuir entre tots a la convivència. La virtut de l'amnistia és que supera el vessant judicial i suposa una tornada a la política. La ciutadania mostra dubtes i recels, com va passar amb els indults. Són normes que representen una excepció. És qüestió que el temps pose les coses en el seu lloc, i això succeirà”, ha assenyalat Sánchez en una conversa informal amb la premsa a la Cambra Baixa.

“Abans o després calia prendre una decisió d'estes característiques. Jo no tinc majoria absoluta al Congrés, però hi ha una majoria més que absoluta a favor d'esta mesura”, ha conclòs el president del Govern. 

Suscríbete para seguir leyendo