Cataloguen com a islàmica una espasa trobada a Ciutat Vella en 1994

El Servici d'Arqueologia (SIAM) de l'Ajuntament de València ha datat com a islàmica una espasa localitzada al carrer de l'Historiador Chabàs, al barri de la Seu, en 1994. Es tracta d'una espasa del segle X que va ser localitzada en una casa islàmica i en un context domèstic. L'arma estava clavada recta a l'interior d'una fossa, que havia sigut reblida amb altres materials. Esta circumstància ha fet que els tècnics la denominen Excalibur. La casa on apareix l'arma estava situada al nord de l'antic fòrum romà, en una zona que ha sigut ocupada per les successives cultures de la ciutat al llarg de la història. 

Excalibur és una espasa curta de ferro que mesura 46 centímetres amb un puny ornat amb plaques de bronze. La fulla, de grandària moderada, es corba lleugerament cap a la punta, la qual cosa ha generat una certa confusió sobre l'exacta cronologia perquè les espases visigodes presentaven una forma semblant. Els estrats sedimentaris, no obstant això, permeten datar-la en època islàmica. La grandària de l'arma i l'absència d'una guarda per a la mà suggerixen que podria haver sigut emprada per un genet de l'època califal andalusina. És probable també que siga una evolució dels models visigòtics, però, per als tècnics municipals, no hi ha dubte que pertany al període islàmic de Balansiya. 

És la primera espasa islàmica que apareix a la ciutat i només n'hi ha una de semblant que va ser trobada en les excavacions de Medina Azahara, la ciutat califal d'Abd-ar-Rahman III, a Còrdova. A més, les espases ben conservades d'esta època són escasses a Espanya i més encara a la ciutat de València, on les característiques del sòl en dificulten la conservació. 

L'espasa, que ha sigut restaurada, ha pogut ser datada en el marc de la beca d'arqueologia que, anualment, convoca l'Ajuntament de València. En l'edició 2023-2024, la beca ha estat dedicada íntegrament a l'anàlisi d'objectes metàl·lics. El fet que el beneficiari d'esta beca siga un arqueòleg especialitzat en metalls ha afavorit la datació exacta de l'espasa. 

El regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, ha assegurat que “gràcies a la beca d'arqueologia que convoca l'Ajuntament de València, l'arqueòleg José Miguel Osuna està realitzant un estudi minuciós d'anàlisi d'objectes metàl·lics que van de l'època romana a l'etapa baixmedieval i on ha eixit a la llum una troballa nova i excepcional, que hem denominat l'Excalibur de Roc Chabàs per ser molt semblant a l'espasa llegendària del rei Artur”. Segons el regidor, “esta espasa té un disseny únic que li atorga un gran valor arqueològic i patrimonial, així que tenim un nou tresor en esta Excàlibur islàmica i un llegat històric de l'antiga Balansiya”.

L'anàlisi de la peça també s'emmarca en els treballs de catalogació i revisió que el Servici d'Arqueologia municipal està realitzant amb motiu del seu 75é aniversari, que se celebra en este 2024, i que culminarà en una mostra que podrà veure's després de l'estiu a la sala d'exposicions de la Casa Consistorial.

Suscríbete para seguir leyendo