Guerra a Orient Pròxim

La mitat de la població de Gaza està ja en situació de fam

La xifra és el doble de la registrada en el trimestre de desembre a febrer

Un grup de desplaçats palestins fuig del nord de Gaza.

Un grup de desplaçats palestins fuig del nord de Gaza. / EFE

Irene Savio

La fam a Gaza ha arribat a un punt de no retorn. La mort és el destí que li espera a la mitat de la població de la Franja (i fins al 70 % al nord) en esta fase, si no hi ha una intervenció externa immediatament. L'advertiment no procedix d'algun activista o ONG minoritària. És el veredicte, divulgat hui, de l'octau informe de la Xarxa d'Informació sobre Seguretat Alimentària, integrat per l'ONU (incloent-hi algunes de les seues agències més especialitzades, com la FAO i el PMA), els EUA i la UE. 

La situació ha escalat en temps rècord, segons esta font. Actualment, almenys la mitat de la població de Gaza (1,1 milions) ja s'enfronta a l'anomenada fase 5/Catàstrofe. Este és el grau de fam més greu que pot afrontar la humanitat, l'anomenada fam. Ho establix la Classificació Integrada de les Fases (CIF, en valencià, IPC, en anglés), la ferramenta internacionalment aprovada que s'usa per a mesurar estos fenòmens. L'informe, que dona oficialitat a esta realitat, també aclarix que en el nord de la Franja eixe percentatge és del 70 %.

La més greu

La dada actualitzada, que inclou la previsió fins a juliol, indica que la xifra és el doble de la registrada en el trimestre de desembre a febrer, quan un quart dels 2,2 milions d'habitants de Gaza (el 26 %) estaven en el nivell 5. Lluny de millorar, la mateixa font subratlla que Gaza s'ha convertit en "la crisi alimentària més greu" des que existix l'informe, amb tots els habitants de la Franja en la fase 3 o superior.

De fet, segons l'anàlisi, un altre 38 % de la població de Gaza es troba hui exposat a la fase 4/Emergència i un 12 % està en la fase 3/Crisi. En canvi, ni una sola persona es troba en les fases 1/Mínima i 2/Accentuada, les més lleus de la classificació i que indiquen riscos baixos d'inseguretat alimentària. Ja el març de 2024, a Gaza, "la fam era imminent […] enmig de continuades hostilitats i falta d'accés a subministraments i servicis essencials"; "quasi un terç dels xiquets patia de desnutrició aguda", es destaca en l'informe.

281 milions

Així i tot, Gaza no és l'únic lloc que està en esta situació alarmant, segons esta radiografia que s'ha enfocat en 59 crisis alimentàries que arreu del món afecten una població equivalent a 281,5 milions de persones (el 21,5 % del total analitzat). Xifres que, malgrat que en 2023 es va registrar una lleu millora en termes globals, es mantenen més altes que les d'abans de la pandèmia del COVID-19.

Preocupen, en este sentit, els casos de Sudan i Haití. El primer país l'any passat tenia el nombre més alt en el món de persones en la fase 4, la de la “situació d'emergència”. “Les localitats de Khartum, Gezira, Gran Darfur i les regions de Gran Kordufan corren el risc d'afrontar nivells catastròfics d'inseguretat alimentària en absència d'un cessament de les hostilitats i una significativa assistència humanitària”, segons l'informe. Per això, “es necessita una acció immediata per a previndre la fam”, continua. 

Quant a Haití, la previsió és de quasi 5 milions de famolencs greus. Una situació, segons esta font, que també ha escalat ràpidament a causa de “la violència de les bandes armades que limiten severament el moviment de béns i persones". Tot açò està causant "desplaçaments interns i un augment del preu dels aliments”. 

Suscríbete para seguir leyendo