Els albergs a València: una plaça lliure per cada 40 persones sense llar

La foto és canviant, però el saldo sempre és negatiu. A dia 22 d'abril, dilluns, la Conselleria de Servicis Socials comptava a València amb 12 places disponibles en albergs i habitatges de mitjana i llarga estada, un 2 % dels 594 llits concertats per la Generalitat en tota la província. Per contra, l'últim cens nocturn realitzat el mes d'octubre passat per l'ajuntament i quinze col·lectius socials va determinar de manera moderada que a València dormen al ras 470 persones. És a dir, encara que hi ha rotació i el nombre va oscil·lant, es pot determinar que la quantitat de persones sense llar a la ciutat supera amb escreix la disponibilitat de places habilitades per l'organisme autonòmic.

En este sentit, cal assenyalar que la conselleria assumix la competència de l'acolliment quan esta se sol·licita dos setmanes després d'una situació sobrevinguda. La urgència per un desnonament, per exemple, la gestiona l'Ajuntament de València, i per a tal extrem la regidoria de Servicis Socials compta amb 160 places en dotacions pròpies, ampliables durant les successives onades de fred i calor. A més, el servici SAUS finança habitacions en hostals en casos com l'incendi de Campanar o el desallotjament pels clevills en una finca d'Orriols. I de cara a evitar que més gent acabe al carrer, concedix 1.444 ajudes de lloguer per valor de 3,1 milions d'euros. 

No obstant això, el problema del sensellarisme va molt més enllà de l'emergència puntual i està travessat per múltiples factors. Té a veure amb la dificultat de qualsevol persona per a accedir a un habitatge, especialment en una escalada de preus com l'actual. O amb la impossibilitat per a determinades persones de trobar un treball que els permeta costejar qualsevol habitació –hi ha centenars de temporers dormint als jardins del Túria–. Té a veure amb el racisme immobiliari. O amb una renyina familiar. Amb addiccions, problemes de salut mental o ratxes que s'enquisten i costa deixar arrere. 

Són molts els perfils que habiten un assentament i diversos els assentaments que poblen València. Encara que en les últimes setmanes se n'han desallotjat tres. La regidora Lucía Beamud, de Compromís, explicava en l'última Comissió de Benestar Social que havia tingut coneixement de tres emplaçaments on hi havia assentaments de tendes de campanya i que ja no estan. Estos estaven situats prop del CAI i el CAST entre el carrer Soguers i el carrer dels Jardins (Ciutat Vella), al carrer Beat Gaspar Bono (Botànic) i al solar de Gran Via de Ferran el Catòlic, 82 (també al Botànic). Després d'exposar els casos, preguntava quines havien sigut les actuacions de desallotjament. 

Actuacions sense Servicis Socials

Sobre este tema, el consistori responia que Servicis Socials únicament havia actuat als voltants del CAI, ja que es va alertar el Servici d'Atenció a Urgències Socials i Col·laboració davant Emergències a fi de valorar les diferents situacions de les persones que en eixe moment pernoctaven en esta zona i oferir alternatives d'allotjament, si és el cas. En els altres dos supòsits no va haver-hi intervenció des de l'àmbit dels Servicis Socials, en el moment del desallotjament, ni per part de professionals del sistema d'atenció primària bàsica, ni per part de la unitat de Policia Local adscrita X-4, especialistes a atendre les persones sense llar. 

Algunes entitats socials que subministraven setmanalment aliment i conversa als qui pernoctaven en estos emplaçaments han mostrat malestar amb les actuacions realitzades sense el suport dels Servicis Socials ni del X-4, i fa diverses setmanes que treballen per a coordinar un posicionament davant de les mesures antiassentaments o els desallotjaments sense major alternativa residencial –tenint en compte l'escassetat de places–. El que pretenen, amb independència de qui governe, és que es done un tracte digne a les persones que hui dormen al carrer contra la seua pròpia voluntat. 

Suscríbete para seguir leyendo