El PSPV planteja lleis del Botànic “millorades” com a alternativa a les cinc normes de PP i Vox

El registre de les Corts tindrà treball en els pròxims dies. El PSPV presentarà més de 300 esmenes parcials a les cinc lleis plantejades per PP i Vox a les Corts (les anomenades llei de concòrdia, de llibertat educativa, la de transparència, la que afecta À Punt i la que modifica l’Agència Antifrau), a les quals s’afegiran les esmenes a la totalitat a les cinc. Estes tindran un text alternatiu que resultarà familiar per a molts dels presents en el parlament autonòmic, ja que estarà basat en les lleis del Botànic, encara que amb “actualitzacions”.

Els socialistes han presentat, en roda de premsa, les propostes per a modificar les lleis registrades per populars i voxistes, el termini de les quals acaba dilluns que ve. Així, seran 41 esmenes parcials a la llei de transparència, 8 a la que modifica l’Agència Antifrau, 119 a la llei de concòrdia, 84 esmenes a la llei d’À Punt i 81 a la de llibertat educativa. En total, 333 esmenes parcials, més les cinc esmenes a la totalitat, amb els seus respectius textos alternatius.

Estes modificacions parcials, segons ha explicat el síndic dels socialistes, José Muñoz, són, d’una banda, esmenes de supressió a cada un dels articles que conformen les cinc proposicions de llei, i, posteriorment, esmenes d’addició. És a dir, no es canvia la redacció de cap dels articles proposats per PP i Vox, sinó que, o bé es demana que s’elimine, o bé s’hi afigen nous punts a partir de les aportacions de les associacions que van intervindre en les comissions de participació ciutadana o de plantejaments que incorpora el partit.

Estos canvis parcials es debatran en comissió sempre que no tiren avant les esmenes a la totalitat en el ple, cosa que és bastant poc probable tenint en compte que PP i Vox tenen la majoria absoluta en la cambra. Estes esmenes a la totalitat, segons han explicat els socialistes, tindran com a text base les lleis “espill” del Botànic, és a dir, aquelles que serien equiparables. Per exemple, en la de la llei de llibertat educativa, els socialistes plantegen la llei de plurilingüisme, o, en la de concòrdia, presenten el text que conforma la llei de memòria democràtica.

Canvis en les lleis

El missatge que ha traslladat, en este sentit, el portaveu del PSPV és que estes normes del Botànic són la “base” sobre la qual es posicionen per a “negociar” amb Compromís i el PP. No obstant això, els textos presentats pels socialistes contenen canvis respecte a la redacció actual, que està en vigor i que van tirar avant els partits d’esquerra en les legislatures passades. Estes tenen canvis significatius, actualitzacions que els socialistes plantejarien ara a estes normes amb les esmenes presentades a les lleis que proposen PP i Vox.

Entre estes, per exemple, la diputada socialista Mercedes Caballero ha explicat que en la llei d’À Punt proposen que els mitjans de comunicació públics s’incorporen a l’Estatut en la seua pròxima reforma per tal que siguen considerats òrgans estatutaris i no es puguen tancar. També es planteja la fusió de l’actual Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i la Societat Anònima, però no creant-ne una de nova, com demanen els socis del Consell, sinó amb l’absorció de la SA a la CVMC.

Així mateix, proposen que el director general d’À Punt siga triat pel president de la Generalitat, però ratificat per tres quints en la comissió de les Corts. Respecte a la llei de concòrdia, Caballero també ha assenyalat que tant en l’esmena a la totalitat amb el text de memòria històrica com en una esmena parcial a la llei de concòrdia, els socialistes plantegen incorporar a l’exposició de motius una condemna directa al “colp d’estat de 1936”, així com a la dictadura franquista.

Suscríbete para seguir leyendo