06 de junio de 2015
06.06.2015

«El patrimoni més amenaçat de la comarca són les alqueries»

Investigador. Nascut a Alaquàs (1937), és un dels investigadors més rellevants de la història contemporània d'aquesta població, gràcies als seus articles a la revista «Quaderns d'investigació». Ha destacat per l'estudi dels oficis tradicionals, el recull i identificació de fotografies antigues, la història oral, l'espai urbà i natural i els fets quotidians al llarg del segle XX.

06.06.2015 | 01:48
«El patrimoni més amenaçat de la comarca són les alqueries»

A l'any 2000, Tarín va publicar el llibre sobre els «Drets i regadius de l'Horta de Picanya» (2000) i és coautor de l'obra «El Tribunal de las Aguas de Valencia» (2002), editat per la Generalitat Valenciana.

Vosté que ha treballat la terra i a la indústria i que va aprendre a investigar de forma autodidacta, en quin moment començà a interessar-se per aquest camp?

A mi sempre m'havia interessat molt l'artesania perquè al carrer doctor Barberà d'Alaquàs on vaig viure entre 1944 i 1960, hi havien molts tallerets com els dels torners. A més, tenia afició a escriure xicotetes novel·les des de l'adolescència, encara que no va ser fins a principis dels anys 80 quan vaig començar a realitzar treballs d'investigació sobre oficis i altres temes pel meu compte.

Com a membre de Quaderns d'investigació des de 1991, com pensa que aquest col·lectiu ha contribuït a millorar a Alaquàs?

Sinó al poble, sobretot ha despertat en els seus habitants un interès per la pròpia història que fins aleshores no tenien. Abans la població d'Alaquàs mancava d'una referència històrica, oral i escrita per a conèixer ela seua pròpia història. Cal recordar que a aquest municipi va haver-hi una indústria ceràmica com la dels perolers molt important i això és una cosa que crec que s'ha de valorar, conservar i transmetre com a herència.

Què aportació a la investigació pensa que realitza la història oral?

Fins que a «Quaderns» no es començà a treballar el tema, aquesta matèria no s'havia tractat massa ja que no existia una preocupació per donar a conèixer la biografia de persones anònimes. No obstant, publicar-les i acostar-les a la gent ha sigut molt important perquè totes elles formen part de la lletra menuda amb la que s'escriu la història dels pobles.

Podria fer una valoració de l'estat en el que es troben els oficis tradicionals de la comarca?

Crec que estan ferits de mort, ja que queden de forma testimonial pocs oficis artesans. Un d'ells és Dionisio Fabra, un corretger del Barri de la Florida de Paiporta i un altre és Enrique Martí, un peroler que té un xicotet taller al carrer dels Perolers d'Alaquàs que hereta de son pare i que ha passat de generacions en generacions des de fa 300 anys.

Qué valors culturals i tradicionals destacaria del Tribunal de les Aigües de València declarat patrimoni immaterial de la humanitat ?

Crec que lo més destacable són els juís ràpids que fan, ja que no hi ha policia, ni jutges, ni advocats, són els llauradors mateixa els que resolen els conflictes aplicant les seues ordenances que venen des de 1421. A mi el que em sorprèn és que aquest patrimoni després de tant segles es conserve i tinga tant de prestigi.

Vosté que ha vist la transformació del territori de la comarca a l'últim mig segle, quin pensa que és el patrimoni més important que s'ha perdut?

Trobe que la terra mare. Actualment l'horta és com un vaixell a la deriva que naufraga per la mar de la cobdícia humana, pel que jo que he treballat la terra fins la meitat de la meua vida i la portaré en la sang sempre, no comprenc com la mà de l'home que va saber crear la nostra identitat paisatgística ha contribuït a la seua devastació.

De quina manera pensa que es podria contribuir a la viabilitat de l'horta?

Cal dotar de forma urgent als llauradors d'una ferramenta econòmica i legal, com establir un preu mínim per a que traguen de les seues collites el suficient per a poder viure de la terra, ja que els preus actuals són els mateixos de fa 40 anys. No comprenc com quan una fàbrica que té molts treballadors i es troba en problemes, el govern la recolça econòmicament per a que no tanque i que quan la terra, que la treballa en global molta més gent, no reba cap ajuda quan li va mal.

Com va afectar l'arribada de l'AVE al 2006 a l'horta de Picanya i Xirivella?

No entenc perquè no se soterrà l'AVE en aquest punt, tant les vies que venen de Madrid, com les d'Alacant que estan en desús, ja que divideixen el territori com si foren el mur de la vergonya. Dins d'uns anys ja no li afectarà perquè no quedarà un pam d'horta, però hui en dia encara ho fa moltíssim perquè queden moltes fanecades cultivables que a aquest pas les faran desaparèixer.

Quin pensa que és el patrimoni arquitectònic més important que hem perdut?

A la partida del Realenc de Picanya es trobava l'alqueria Serrador que tenia més de 600 anys i que va ser enderrocada als anys 50 per un particular per a dedicar-la al cultiu, així com l'Alqueria de Florentina, de principis del segle XVII, que va ser assolada als anys 60. Tampoc cal oblidar el molí hidràulic o els horts d'Alaquàs que desaparegueren entre els anys 80 i 90 com el de Casany, Alamar, dels Suïssos, Riola o Cabot.

Quin considera que és el patrimoni més destacat de la comarca?

Per a mi els monuments més importants són les cases dels Horts de Tarongers de Picanya estudiats pel doctor en Història de l'Art Adrià Besó, a un treball publicat a la Col·lecció Pont Vell de Picanya al 1999.

I el més amenaçat?

Les alqueries de l'Horta, concretament les de Xirivella com la del Pollastre del segle XVI, deteriorada des dels anys 80 i que sinó s'actua en tres o quatre anys desapareixerà o la d'Alòs. Altre que es troba abandonat és el Palauet de Cortina de Torrent, molt deteriorat i del que no comprenc com havent passat una dècada d'auge econòmic com l'anterior, no es restaurà aleshores per l'administració.

Respecte a la manera de viure als pobles per la transformació de l'espai urbà, en quin aspecte pensa que ha disminuït més la nostra qualitat de vida?

Pense que des del moment que començaren a enderrocar les cases per a fer negoci amb la construcció d'edificis de vivendes, se perderen la comoditat i les relacions humanes que existien entre els veïns, com quan eixíem a la porta de casa a xarrar hores i hores.

Com valora l'actuació que va conduir a la desaparició de l'antic convent d'Oblates d'Alaquàs en 2010?

Puix crec s'actuà mal, ja que és una llàstima que es perdera perquè eixa era una de les coses paradigmàtiques d'Alaquàs, que per antiguitat i per història hauria d'haver-se conservat. És lo mateix que si hagueren enderrocat el Castell, ens hagueren llevat part del nostre patrimoni i del nostre passat.

Com valoraria l'expropiació i la restauració del Castell-Palau d'Alaquàs?

És el millor que ens ha pogut passar als alaquasers. Jo crec que tot aquell que estima el seu patrimoni ha d'estar molt content, deixant al marge temes polítics. És una cosa que ens ha de satisfer a tota la gent del poble ja que és la casa comuna de la nostra història.

En el cas del centre històric de Torrent on resideix, com valora la desaparició a l'agost de 1992 de la protegida Casa del Comte de Casal o Cá el Coixo del segle XVIII, que s'ubicava junt a la Torre?

Aleshores alcalde Jesús Ros no tingué consciència de permetre que s'enderrocara. Feu coses bones, però eixa no va estar encertada perquè Torrent no té molts edificis destacats ja que el seu patrimoni ha estat molt maltractat per les autoritats que ha tingut, quan aquest deuria haver sigut lo principal perquè són les nostres senyes d'identitat.

Com valora la protecció de més de 90 edificis al centre històric de Torrent com proposava inicialment el nou Pepri de 2013?

Pense que està molt bé eixa iniciativa perquè si comencen a agafar la picola i tirar-ho tot al final no quedarà res de patrimoni. Sinó es protegeixen les cases antigues com les de llauradors, com no són rentables de mantenir, els seus propietaris les tiraran una darrere d'un altra per a fer pisos i aixina acabaran en tots els vestigis antics de la ciutat. Per tant, eixes cases han d'estar protegides, per a que les futures generacions coneguen aquest patrimoni, sinó res més que van a conèixer pisos i pisos i Torrent pareixerà Benidorm.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook