21 de octubre de 2017
21.10.2017

«Un 60% dels valencians que diuen que se senten tant valencians com espanyols, hauria d'estar obert a la llengua escrita»

20.10.2017 | 23:34
«Un 60% dels valencians que diuen que se senten tant valencians com espanyols, hauria d´estar obert a la llengua escrita»

Nascut a Silla en 1954, a més és autor de diverses obres sobre l'ús del valencià. És Premi d'Assaig de la Generalitat Valenciana (2006) i Porrot d'Honor (2016) de Silla. També, és director de la revista «Aula de Lletres Valencianes» i president de la Taula de Filologia Valenciana. Va presentar dimecres a Alaquàs el darrer poemari de Josep Ferrer..

Nascut a Silla en 1954, a més és autor de diverses obres sobre l'ús del valencià. És Premi d'Assaig de la Generalitat Valenciana (2006) i Porrot d'Honor (2016) de Silla. També, és director de la revista «Aula de Lletres Valencianes» i president de la Taula de Filologia Valenciana. Va presentar dimecres a Alaquàs el darrer poemari de Josep Ferrer..

Com valora el fet que persones autodidactes com Josep Ferrer es dediquen a la literatura?

Crec que Pep és un exemple de què el valencianisme produix que la gent augmente el seu interés per l'entorn, es forme, visca més intensament i produïsca obres que també són positives per als altres.

Què pensa que es podria fer per a apropar més el valencià al poble?

Els parlants no deuen separar-se innecessàriament de la seua forma de parlar espontània. U ha de partir de com parla i a partir d'ahí pot introduir millores. Si tu partixes de la convicció que totes les paraules que has aprés en el carrer són correctes, això et dóna confiança, et dóna plenitud.

Quin objectiu principal pensa que hauria de tindre Àpunt en la societat valenciana?

El primer objectiu que s'hauria de marcar és parlar d'una manera tal, que impulse els parlants a confiar en ells i usar el valencià.

Com veu la preservació de l'ús de la llengua a les poblacions de l'Horta?

Ara estem en una situació molt difícil. Al llarg del segle XX molts lingüistes han parlat de corrupció de la llengua parlada i esta no estava gens ni miqueta corrupta. Espere que si tinc anys de vida, publicaré molts treballs sobre estructures lingüístiques i mostraré que rica i que bona és la llengua viva i que diferent del castellà.

Quins són els avantatges de fomentar l'ús de formes valencianes?

No és una qüestió de localisme, la qüestió és que si els valencians no s'identifiquen amb el model que els proposen, no l'assimilen i no el practiquen. Un dels pocs estudis que tenim sobre com incidix l'escola en els alumnes apunta que cap al 80% dels valencians no canvia la seua forma de la llengua escrita. Això fa pensar que l'escola influix més poc que el que hauria. Com a mínim un 60% dels valencians que diuen que se senten tant valencians com espanyols, hauria d'estar obert a la llengua escrita i anar-la assimilant.

Pensa que les recomanacions de l'AVL són presses suficientment en compte per part del Consell?

El factor important és que han publicat «Criteris lingüístics» que fa una sèrie de recomanacions que discrepen de les de l'AVL i això obri el camí a què si hi ha un canvi de govern en la Generalitat, es modifiquen i tornar així a la subordinació del valencià als partits polítics.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook