El veïnat d’Alboraia, les organitzacions defensores de l’Horta i qualsevol valenciana o valencià amb una mica de trellat estem d’enhorabona. Després d’un llarg calvari, el PSOE s’ha quedat sol en el seu afany de seguir amb un creixement desbocat de l’oferta immobiliària. Una veritable espasa de Dàmocles afilada pel PP, que hi ha estat penjant durant prop de dues dècades. Un colp de cement i d’asfalt amb la pretensió de destruir 264.000 m2 de terres productives, necessàries per a reduir la petjada ecològica amb una alimentació de proximitat i bàsica per a frenar el canvi climàtic. 

La justificació d’aquesta voràgine depredadora ha estat, com sempre, el fals argument de la necessitat d’habitatges, de terrenys per a dotacions públiques i la creació de parcs agraris. Certament, el creixement demogràfic d’Alboraia s’ha estabilitzat, després d’un augment del 50% durant l’actual segle XXI. I en aquest lapse de temps, els serveis previstos per l’anterior pla urbanístic de 1991 encara són una entelèquia. La qual cosa ha posat en dubte noves promeses històricament incomplertes. Alhora, es calcula que el 30% de les cases romanen buides, hui per hui. I això de construir espais d’horta per a l’esbarjo i la contemplació mentre se’n destrueixen d’altres, com la Riquera o el Forn de Barraca, no resulta gens coherent.

El mecanisme per a poder tirar endavant els plans destructius de l’Horta compten, en la legislació espanyola, amb una ferramenta de devastació massiva: la figura del PAI, que implica la possibilitat d’expropiacions forçoses de terrenys a persones particulars. Una fórmula en mans de les grans constructores que vulnera en tots els casos els drets generals. I que confon els interessos col·lectius amb els empresarials.

I tot, amb la intenció de tractar de reeditar una nova bombolla urbanística que puga satisfer el capitalisme immobiliari dels amiguets de sempre, tant al centre urbà d’Alboraia, com en Port Saplaya, amb l’afectació d’un litoral prou castigat, on sempre han volgut construir una nova urbanització amb edificis d’altura considerable. En uns moments de pandèmia, d’emergència climàtica i de recessió econòmica per la crisi és poc conseqüent que el PSOE s’enteste a tirar endavant, com un burro amb orelleres, aquest tipus de projectes contra els interessos populars i el medi ambient.

Per fortuna, el PSOE d’Alboraia ha estat capaç d’unir tota l’oposició municipal contra un projecte superflu, absurd i incoherent. Esperem que allò que s’ha aprovat en Comissió per partits tan diversos com Compromís, el PP, Esquerra Unida, Cs, o Vox, siga ratificat en el proper Plenari i no hi haja sorpreses d’última hora. I que els esforços dels moviments socials com la Plataforma Alboraia, Horta i Litoral, formada per associacions veïnals i culturals, amb el suport de Per l’Horta, Som Horta i d’altres, no queden en sac foradat després de tants anys de lluita.