El paral.lelisme ha de ser transversal i vertical i quasi gairebé que li en donaré un gaidó en diagonal per a que en comenten encara més si cap pels laterals. Una altra qüestió en són les sabatilles de les meues filles. La una en compra unes d´una marca coneguda i li en costen seixanta euros, i l´altra arreplega una oferta on per setanta-dos euros en compra dues de marques conegudes també. Què fem, o què farem. Si entrem al lloc territori de la publicitat estem perduts perquè sense voler t´atrapem i busques eixa determinada senyal de l´objecte que t´han introduït al cervell, i a pagar; si esperes l´andròmina fòtil ho tens millor però has d´esperar la que t´apanye i se´t pose al devant. Vivim en un món d´ofertes, les demandes en som de deu milions de persones, i les ofertes ens superen perquè hi ha que vendre com siga i als preus que siguen, però evidentment i clarament si més vens més guanyes, i si el preu és alt encara guanyes molt plus; del sentiment de servei ens cal buscar-lo als papers legals que així encara potser estiguin equivocats per enganyifar-te igualment. Per parlar així, la darrera volta que em vaig comprar unes sabatilles cares, varen costar cent euros a ciutat de la Túria fa nou anys, i des d´aleshores n´he utilitzat i adquirit d´altres a un preu oscil.latori que va des dels trenta als cinquanta euros; sabatilles de bones i reconegudes marques que m´han ajudat i m´ajuden amb la meua tasca amb l´exercici físic de cursa continua i de passeig diari sense cap entrebanc, qualque ròssec però sense massa incidència destacable. Com que sóc maniàtic i prou manioset, escolàstic medieval, sempre els mire la llengüeta per a veure i calibrar el lloc de naixement, prescindeixo de la data, i en totes les sabatilles especialitzades per a córrer ens mostra el país estranger que ens les serveix, una nació subdesenvolupada relativament i amb molta mà d´obra baratíssima a la que estan fotent les multinacionals del calcer. El sistema econòmic de Rafelguaraf també falla igualment a major poder.
