Si pegueu una volta pels carrers antics de Gilet, tots tenen noms de personatges vinculats al mon eclesiàstic llevat d'algun carrer., Però, l' any 1996, se li va donar reconeixement per la seua trajectòria musical al mestre Ricardo Melchor Climent. Va ser una persona clau en l' existència de la cultura i la música a Gilet durant gran part del segle XX.
Ricardo Melchor nasqué el 2 de juny de 1917 a Gilet. Fou fill de Ricardo Melchor Mestre, de família terratinent i arrendatària, i Salvadora Climent Llopis, també de família propietària dedicada al món del cultiu. Va ser el segon de quatre germans. La seua germana major era Salvadora i els seus germans menors Vicent i Conxeta.
Als dos anys es contagià de la malaltia de la poliomielitis, concretament de la pòlio espinal que és la forma més comuna caracteritzada per una paràlisi asimètrica que li afectà a les cames. Fruit d'aquell succés va vore negre el seu futur, ja que li impedia treballar als oficis que regentava la família. Des de llavors quedà prostrat a una cadira de rodes. Ricardo sempre va ser una persona inquieta. De jove destacava per la seua estima a la música. Ell, volia cursar la docència i ser mestre d'ensenyança però les lleis d'aquella època no permetien a una persona amb minusvalia oficialitzar-se com a tal. Va ser autodidacta. Al començament de la Guerra Civil, les escoles de Gilet es quedaren sense mestres i Ricardo, amb 19 anys, i l'ajuda de l'agutzil Francisco Puig Martínez impartiren classes durant aquell temps difícil.
Una volta acabada la guerra es formà com a músic al Conservatori de Música de València amb el reconegut mestre Manuel Palau Boix, qui va ser premiat el 1925 amb el premi nacional de música. Va ser també conegut per compondre, entre altres obres, el Misteri d'Elx.
A final dels anys 40 es presentà per a ser mestre de banda a títol lliure amb bons resultats. Va ser llavors, quan va juntar a antics musics de l' anterior banda de música per formar-ne una nova. Li oferiren dirigir bandes de tota Espanya, com és el cas d'Antas de Ulla, a la província de Lugo, l'any 1947. Però mai va voler anar-se'n de Gilet.
Una de les seues obstinacions era la de formar als músics. Feia classes de solfeig a tot el món que volia, de forma altruista. També aprofitava l'estiu per fer repàs als xiquets a una era, propietat de la familia, al barri del Ventorrillo. Avui dit carrer és nomenat com a carrer del músic Ricardo Melchor.
Els anys 50 i 60 va ser la seua època més esplendorosa. Era molt megalòman i avançat al seu temps. Tenia un tocadiscos que deixava als veïns per a sentir música i va ser dels primers també en tindre un projector de cine. Es va aficionar molt amb la nova música que venia de terres americanes.
Una volta consolidada ja la banda, on feien molts concerts i actuacions, va fundar junt a altres musics el grup Estrellas del Jazz. Va ser un dels pioners de la comarca a tocar peces de Rock and Roll i altres gèneres amb la veu del cantant saguntí Paco Bota. Li agradava que li digueren, el Frank Sinatra espanyol.
L'any 1956 es va casar amb Bernarda Sánchez Serrano, natural d'El Jardín (Albacete) qui va vindre anys arrere a viure a Gilet amb la seua família. Tingueren dos fills: Ricardo i Maria Bernarda.
Fruit de l'època ho es també la banda de cornetes que va fundar amb altres músics i veïns del poble. Actuà a pobles de la rodalia com Segart. La banda de música també va participar molts anys a les falles de València, a la falla Murillo Palomar. Ricardo, encara que no podia caminar per la seua malaltia, tenia una cadira de rodes preparada amb uns pedals a la altura de les mans per poder acompanyar la seua banda i fer una vida agitada com la que tenia.
Quiosquer i corresponsal
Junt a la seua dona muntaren un quiosquet al carrer, al començament del carrer de Sant Antoni junt a la plaça. Allí Ricardo tenia diverses ocupacions. Va ser corresponsal del diari Levante. També ho va ser del Banc de Bilbao. Col·laborava en l'asseguradora de decessos La Preventiva y en la Caja Hispana de Prevención. També tenia la llicència de venda de Quinieles i amb tot açò encara tenia temps per fer classes de piano i música.
Tenia una editora pròpia nomenada Ediciones Rimelcli, on venia composicions seues per a piano i banda. Sempre portava una llibreta de pentagrames on plasmar les melodies que li venien al cap i va editar varios pasdobles. S'estima que pot haver composat al voltant de cinquanta obres des de pasdobles de tangos, rumbes, swings i marxes de tot tipus. En destaquen un pasdoble dedicat a Gilet i Divina Estrella i una marxa de processó dedicada a la Verge de l`Estrella de Gilet. També hi va destacar una marxa mora nomenada Shara. El més conegut es Mujeres de España, però també te marxes de diana i processó per a tocar a les bandes de cornetes. Les seues marxes encara sonen a les matinades dels pobles en festes com són Aurora Feliz i Alegre Alborada. Als anys 70 va decidir deixar la banda. Va morir el 17 d'abril de 1975 als 57 anys.
