L'any 1918 va començar amb una destacada crisi de la societat valenciana. Al Cap i Casal els carrers es van quedar sense llum per falta gas. Els diaris tradicionals es mostraven crítics perquè a la ciutat de València «los tenientes de alcalde de nuestro concejo son izquierdistas». Encara que reconeixien que l'alcalde republicà continuava subvencionant les festes religioses, apuntaven que s'havien donat 37.000 pessetes per a les escoles laiques. Mentrimentres l'ensenyament de la comarca era notícia en la revista Escuela Moderna perquè el ministeri havia corregit l'errada en la denominació de l'escola d'Algímia d'Alfara que apareixia com d'«Algunia de Alfara».
A Sagunt l'entrada del nou ajuntament també va ser complicada. El 3 de gener el diari de Madrid l'Época assenyalava que 11 ajuntaments valencians no es van constituir perquè l'alcalde va impedir la sessió constitutiva. Així va passar a Sagunt on l'anterior cap del consistori Leocricio Cuesta Chordá no li ho va posar fàcil al qui seria nomenat alcalde, Miguel García Aparici.
El patrimoni passava per un moment difícil amb l'enfonsament recent del palau del Bisbe o del Delme situat en els números 19, 21 i 23 del carrer Major. En l'almanac de Las Provincias s'assenyalava que era «otro de los edificios historicos derruidos».
Avanç de la siderurgia
Entre les circumstàncies positives estava l'avanç de la siderúrgica saguntina en el seu port. La revista Madrid Científico, a principis d'any exposava la memòria social en la qual s'esmentava que estaven replantejades dos grans naus de la futura fàbrica. A més, anava avant la construcció del viaducte per a on anirien les vagonetes del mineral per a la càrrega dels Alts Forns. També que s'estava estenent un moll de 200 m de longitud i que es construïa 5 naus de taller de fusteria de locomotores, de calderes i de fundició.
El port de Sagunt va estar esguitat per la crisi dels nolis o preu estipulat per a un transport de mercaderies per la mar. El vapor espanyol Olavarria de la casa José Aguirre va intentar el tipus fixat per Comité de Tràfic Marítim, com es va escriure en el Mercantil Valenciano. A Sagunt va oferir 35 pessetes per portar cada caixa de taronja. Allí no ho acceptaren i se'n va anar a València on va oferir-los 45 pessetes. Com a conseqüència se li va realitzar un boicot al propietari d'eixos vaixells.
Una altra noticia econòmica fou la tramitació del projecte de tarifa especial per tres mesos promogut per la compañía Caminos de Hierro del Norte. La revista la Gaceta de los Caminos de Hierro deia que eixos preus afectarien al transport d'hortalisses i llegums que anaren de Saragossa a Sagunt. En eixe any el ferrocarril d'Ojos Negros a Sagunt, de 204 km, funcionava intensament i era inspector del Ferrocarril Central d'Aragó León Beaufils.
L'economia continuà en primera plana. El governador amb els ajuntaments amb vapors fruiters. Però esta i unes altres notícies formaran part del següent De Cent en Cent.
